El PSOE ni oblida ni perdona

"Ells, com la dreta, confien cegament en la via repressiva com a forma de liquidar la dissidència. Això sí, amb un llenguatge endolcit"

El PSOE ha tancat definitivament la porta a una llei d'amnistia per als presos polítics i exiliats perquè, en paraules de Miquel Iceta, això significaria “oblidar” els fets de l’1-O. Els socialistes no volen suportar la brutal pressió que exerciria la dreta espanyola en aquest supòsit, però aquesta raó és secundària. Ells, com la dreta, confien cegament en la via repressiva com a forma de liquidar la dissidència. Ni oblit ni perdó. Això sí, amb un llenguatge i una escenificació més amable que tornarà a oferir el peix al cove madrileny, aquesta vegada a ERC. Un retorn pacífic i endolcit a l'autonomisme, però d'urnes ni parlar-ne. En resum, el PSOE pretén tancar boques pactant quotes de poder regional. I si no és així, ho haurà de demostrar. 

Per oferir alguna cosa a la taula de negociació, el PSOE ha ideat una fórmula per alleugerir la sentència del Suprem. Fins aquí, sembla esperançador per a les víctimes de la repressió: reformar el codi penal per endolcir el delicte de sedició –i endurir el de rebel·lió- per tal que els líders independentistes vegin reduïda la seva pena.

 

Però hi ha un gran perill: que en paral·lel, per aconseguir el necessari suport del PP al Congrés es torni a tipificar com a delicte l’organització d’un referèndum, despenalitzat per Zapatero l’any 1995. El pla del PSOE pot ser pervers i nociu per a l’independentisme si aquest no fa un front comú per evitar-ho. Pedro Sánchez va prometre en campanya reformar el codi penal perquè el delicte de rebel·lió no requerís violència...

Amb tot plegat, en les properes setmanes es posarà en marxa la taula de negociació entre el govern espanyol i el català. Una font de conflicte entre JxCAT i ERC que Madrid intentarà aprofitar novament. Cal asseure’s-hi, però essent conscients que no serà una negociació d’igual a igual. En una banda hi ha un govern parlamentàriament dèbil, però amb totes les armes d’un Estat disponibles i amb molt poc a perdre, i a l’altra, un independentisme afeblit per les pugnes internes i sense una estratègia definida.

 

Comentaris