El PSOE té una pressa insòlita per lligar una investidura gratuïta amb ERC. Li cal coronar Pedro Sánchez abans que la Secretaria de Mesures Penals de la Generalitat s’hagi de pronunciar sobre si accepta el segon grau dels presos polítics o si fixa el tercer grau, fet que obriria un conflicte amb la fiscalia espanyola i obligaria el govern espanyol a mullar-se d’alguna manera. Abans que la pressió dels barons socialistes i de les elits econòmiques, mediàtiques i monàrquiques del règim facin efecte. I sobretot, abans que es produeixi la fotografia d’una gran derrota política, jurídica i moral d’Espanya a Europa amb el president a l’exili assegut a l’hemicicle del Parlament europeu, que l’extrema dreta i la dreta extrema aprofitaran per humiliar també el PSOE.
Però la pressa dels socialistes no és per iniciar una segona Transició cap a aquesta Espanya progressista, demòcrata i moderna amb què tant s’omple la boca, ni per establir un diàleg polític real amb Catalunya. La pressa és perquè les regles del joc del règim del 78 continuïn essent exactament les mateixes després d’uns primers mesos d’escenificació, de manera que els lobbys mediàtics i empresarials de la llotja del Bernabéu se sentin tan protegits com sempre, mani el PSOE, mani el PP. Perquè Pedro Sánchez, no ho oblidin, és un producte d’aquest règim repressiu i autoritari, que l’ha sostingut econòmicament des que tenia 26 anys i van nomenar-lo assessor del Parlament Europeu. El líder del PSOE és, per sobre de tot, fidel als valors d’aquesta llotja.
Pedro Sánchez només ha renegat una vegada d’aquests valors. Va ser el novembre del 2016, quan va denunciar el segrest de la política honesta per part del diari El País i d’empreses com Telefónica al programa Salvados. En realitat, només va ser una farsa per aconseguir que els seus militants el tornessin a entronitzar líder del PSOE en la guerra amb Susana Díaz. Per començar a resoldre el conflicte polític amb Catalunya de forma democràtica hauria de renegar, ara de debò, d’aquesta llotja del Bernabéu. Costa de creure que ho faci.
