El ministre Jose Luis Ábalos s’equivoca, i torna a menystenir l’independentisme. Amb una gran prepotència, el dirigent socialista ha avisat ERC que “sense investidura no hi haurà possibilitat pel diàleg” a Catalunya. Sorprèn l’ordre dels factors. No hauria de ser l’inrevés? No serà que sense diàleg no hi haurà investidura? Doncs no. Ábalos té molt clar què diu, i en les seves paraules hi ha la clau del que realment pensen al PSOE. Pels socialistes, primer la investidura, i després, si s’escau, el diàleg. Així les coses, queda clar que el seu objectiu és aconseguir el suport d’ERC a canvi de res.
Però amb l’ordre de factors que proposa Ábalos no pot ser. Els republicans no poden acceptar-ho, perquè el sobiranisme català ja ha après -després d’anys de fer el ximple- que no es pot refiar de les promeses dels partits i dirigents espanyols. Primer el diàleg, i després, si és el cas, la investidura. Convé que l’independentisme ho tingui clar, però també seria necessari que ho entenguessin a can PSOE. La jugada de rebre gratuïtament els suports necessaris per investir Pedro Sánchez amb la promesa d’un diàleg post-investidura no hauria de funcionar.
I aquesta prepotència socialista encara va més enllà. Ábalos també ha convidat els republicans a “aprofitar l’oportunitat d’encarar el conflicte”. “De convivència, o polític, que cadascú li digui com vulgui, però és un conflicte”, ha afegit. Així, queda clar que per a ells, és irrellevant la realitat de la naturalesa de les coses. Que l’independentisme s’estova perquè el PSOE comenci a definir-ho com a “conflicte polític”? Doncs endavant. Però per pura estratègia política. Res més.
ERC té l’obligació de fer front a aquesta actitud. Hi assumir-hi totes les conseqüències. I, si ho fa, és possible que derivi en una situació en la que molt probablement tothom hi té a perdre. Pels socialistes és obvi, perquè Pedro Sánchez no seria president i, per tant, perdrien el govern. Però l’independentisme també sap que pitjor seria un govern de les dretes, o la incertesa d’unes noves eleccions. Tot i així, a vegades cal dignitat i coherència.
