Ponsatí té raó

"Renunciar a la taula de negociació amb el govern espanyol? No cal. Però convindria no defensar-la com un objectiu en si mateixa"

La Fiscalia s’ha anat oposant a tots els permisos que s’han donat als presos polítics per sortir de la presó per treballar o tenir cura de familiars, en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. Aquest mateix dilluns ho ha fet amb l’exconsellera Dolors Bassa, argumentant que “cap relació guarda l'àrea familiar amb la tipologia delictiva per la qual la interna compleix condemna”. Però va més enllà: el ministeri públic defensa que “la interna té la suficient capacitat econòmica per a permetre's assumir el cost de contractar a una persona perquè pugui assistir a la seva mare, la qual cosa no pot predicar-se de la gran majoria de la població reclusa”.

Que la Fiscalia s’oposi als permisos -del tot adequats a llei- dels presos només demostra que la repressió no s’ha aturat. És cert que ha disminuït la virulència, que les formes han canviat, i que ara -quin detall!- el president espanyol agafa el telèfon i, fins i tot rep a La Moncloa al president de la Generalitat, acompanyat d’una delegació de polítics de les dues forces independentistes que conformen el Govern de la Generalitat. Gesticulacions totes. Però resultats, pocs.

 

Renunciar a la taula de negociació amb el govern espanyol? No cal. Però convindria tampoc no defensar-la com un objectiu en si mateixa. Després de repetir en nombroses ocasions des de l’1-O del 2017 que cal aprendre dels errors, ara convindria no deixar-se ficar un altre gol per l’esquadra. Aquest dissabte, des de Perpinyà, Clara Ponsatí feia una crida a “no deixar-se entabanar per fotos de taules o d’un diàleg d’enganyifa que només busquen fer guanyar temps a Pedro Sánchez”.

Efectivament. L’exconsellera a l’exili té raó. La té, com a mínim, en la necessitat d’estar alerta. En no acceptar-ho tot a canvi de res. En no treballar pel bon govern d’Espanya si des d’allà no es té en compte el dret a l’autodeterminació i s’assumeix, d’una vegada per totes, que no té cap sentit que els presos siguin a la presó i els exiliats vivint fora del seu país. I no sembla que en aquest àmbit s’estigui movent res a l’Estat. I no cal anar gaire lluny per comprovar-ho: la Fiscalia ni tan sols accepta que Dolors Bassa surti de la presó tres dies a la setmana per tenir cura de la seva mare, d’edat avançada. No cal dir res més.

 

Comentaris