Donald Trump ha continuat fent de les seves amb piulades desconcertants sobre les eleccions dels EUA. Les seves denúncies de frau no han estat acompanyades de les proves definitives que facin que el món es plegui davant de la seva veritat. Tot i així, al seu país continuen comptant-se per milions els ciutadans que xapotegen entre teories de la conspiració, mitges veritats i allò que mundialment hem convingut en considerar notícies falses. Molt significatiu ha estat que des del partit republicà una veu com la de John Bolton, que va ser conseller de seguretat nacional de l’administració Trump, hagi demanat als líders dels republicans que, per favor, expliquin als seus votants que les eleccions les ha guanyat Joe Biden i que les denúncies del seu líder no tenen cap fonament. Bolton no ho diu així, però el que demana és que algú faci despertar milions de persones d’un encanteri.
Aquesta és la mostra més evident que en aquest segle XXI els líders polítics i les maquinàries partidistes que els sostenen tenen un poder desmesurat sobre les masses fins al punt de mantenir-les fermes defensant postulats encara que no estiguin acompanyats ni per la realitat ni per cap evidència.
Seria un error no aprendre cap lliçó de les eleccions als EUA i de l’espectacle que ens està oferint Trump. El president del EUA no és, lamentablement, l’únic polític que menteix. La mentida està molt estesa entre la classe política sobretot, pel fet que es posa el focus en la promesa electoral, quan el que urgeix és el pla per a l’execució de la promesa. Quan algú dissenya un projecte empresarial hi ha una part dedicada al “com”. Per què als polítics no se’ls exigeix que exposin aquest “com” quan expressen promeses alegrement? Una promesa no realitzada esdevé mentida, engany.
Les xarxes socials i les ‘fake news’ són l’actual instrument que permet a alguns polítics practicar una mena d’hipnosi col·lectiva. Trump i el fet que a molts dels seus seguidors se’ls hagi de despertar ara d’un encanteri mostra que la política ha d’abandonar urgentment l’esoterisme, en aquest cas pel bé dels EUA. A Catalunya, per exemple, cal desconfiar de la política dels conjurs esotèrics i reclamar una política de proves, fets i realitat.
