Catalunya és una gran potència turística. Al llarg de la major part de la costa catalana el turisme és pràcticament un monoconreu, així com a grans zones del Pirineu. Això, sense oblidar que Barcelona és una ciutat de primeríssima atracció per als viatgers internacionals, que incideixen molt positivament en la xarxa comercial, de restauració i d’entreteniment. A Catalunya el turisme suposa un 15 per cent del PIB i, per comarques, n’hi ha algunes en què aquest sector arriba fins a un terç de l’activitat econòmica total.
Però el turisme, precisament, serà un dels sectors més afectats per la crisi econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus. No només pels propis efectes contra el poder adquisitiu general de les classes mitjanes, sinó també perquè les opinions públiques dels països que ens envien més turistes -França, Regne Unit i Alemanya, per aquest ordre- estan sota l’impacte constant de les notícies que indiquen que l’Estat espanyol és un dels principals focus mundials d’infecció vírica. Fins i tot el turisme xinès, que fins ara tenia Catalunya com un dels destins principals d’Europa, serà molt difícil que es recuperi.
Venen temps durs per a aquest sector, molt més important a Catalunya que a d’altres territoris de l’Estat. Hi ha municipis que entraran en emergència social si aquesta temporada alta -com tot ho indica- es queda molt per sota del que és habitual. Platges idíl·liques rodejades d’atur. La prioritat per al sector turístic ha de ser màxima, aquest país en depèn.
