L’acte del 29 de febrer a Perpinyà ho té tot per convertir-se en un esdeveniment històric. A hores d’ara, quan encara falten dues setmanes, ja hi ha 500 autocars plens i s’han exhaurit els bitllets de tren. No hi ha habitacions d’hotel lliures ni a Perpinyà ni a la rodalia ni tampoc es pot llogar un apartament. La jornada serà massiva i amb un altíssim contingut simbòlic perquè escenifica la primera victòria de l’exili català contra l’estratègia de Madrid, recompensa la solidaritat de molts militants catalanistes de la Catalunya Nord que van fer possible l’U d’Octubre i, finalment, permet que els tres eurodiputats de JxCat trepitgin terra catalana amb totes les garanties. Una ocasió única per deixar clara la capacitat de mobilització de l’independentisme i la força popular que és capaç de desplegar.
Per tot això, el Consell per la República -que és qui organitza l’esdeveniment- ha de tenir una actitid oberta i transversal. La trobada de Perpinyà no es pot minimitzar convertint-la en un míting de JxCat més o menys encobert perquè això limitaria molt el seu efecte polític i, al capdavall, acabaria posant en qüestió la mateixa existència del Consell. Això vol dir que, sota el lideratge del president Puigdemont, hi ha de tenir cabuda tothom, i molt especialment el vicepresident Junqueras i ERC, que han de poder compartir l’esdeveniment amb comoditat. El mateix pel que fa a la resta de forces polítiques i a les entitats que conformen un moviment d’amplíssima base.
Com diu la convocatòria, Perpinyà serveix per ressituar la República al centre. Per això la victòria de l’exili és també la de la presó i, en general, la d’un país que compta amb tothom i que manté intacta la seva ambició.
