Perpinyà ja és damunt la taula

"Sense les mobilitzacions de l'última dècada Catalunya hauria entrat en una plàcida decadència institucional que hauria precedit a l'eutanàsia política"

L'efecte sísmic de Perpinyà ha impactat de ple en la taula de negociació, que ha patit la primera estrebada forta. El moviment ha deixat -més- en evidència que damunt la taula no hi ha res i que davant la delegació catalana no s'hi asseu l'Estat, sinó el grup parlamentari del PSOE. Això no invalida el diàleg, ni molt menys. Però ha obligat ERC a reconèixer públicament que caldrà tornar al carrer per buscar-hi la màxima pressió i obligar a moure la inflexibilitat de Madrid: "no som il·lusos", ha afirmat Sergi Sabrià, "coneixem millor que ningú aquest Estat espanyol".

Sense les mobilitzacions de l'última dècada Catalunya hauria entrat en una plàcida decadència institucional que hauria precedit a l'eutanàsia política del catalanisme que buscava l'alternança setantavuitista de Felipe González, José María Aznar i els seus successors. Hi ha taula, per buida que estigui, perquè la pressió ha estat màxima durant molts anys i perquè l'independentisme ha demostrat que té prou capacitat com per arrossegar l'Estat espanyol cap a la marginalitat diplomàtica i institucional dins del context europeu. D'aquí que el sistema judicial espanyol vagi sumant ridículs consecutius en un desprestigi del que no es recuperarà sense passar per una cirurgia democràtica profunda i contundent.

 

L'Estat no ha abandonat res abans d'asseure's a la taula. Els seus jutges i policies continuen pressionant i la dreta extrema i l'extrema dreta vigilen i garanteixen que la dreta moderada del PSOE i l'esquerra possibilista de Podemos no canviï res improtant en el disseny del café para todos. Som on érem, sí, però Perpinyà s'ha col·locat, per mèrits propis, damunt de la taula.

 

Comentaris