Diumenge vinent, com sempre cap a quarts d’onze, començaran a escapar-se del pot un bon grapat dels dimonis que obsessionen els que porten manant -almenys- els últims quaranta anys. Si les enquestes l’encerten, el PSOE haurà guanyat perdent. Haurà guanyat perquè serà el partit amb més vots i més escons, però haurà perdut perquè serà més feble i les seves opcions de governar es limitaran, en la pràctica, a suplicar una abstenció patriòtica al PP. Unides Podem, quedant-se igual o a prop, haurà adquirit una posició solidíssima, que es veurà reforçada quan Pedro Sánchez passi la vergonya de suplicar a Casado que la dreta aixequi el no es no al PSOE. Un president feble i en mans de la dreta, farà que s’escampi el dimoni podemita.
Les últimes enquestes donen cinquanta -o més- diputats a Vox. Ull, amb aquesta xifra ja es pot portar qualsevol llei al Tribunal Constitucional, amb uns magistrats que ja estan del tot acomodats en l’exercici de la política diària. Vox és la llebre del nacionalisme espanyol, i d’aquí el seu èxit, però és un partit molt incòmode a nivell internacional i, a diferència de Ciutadans, no podrà ni voldrà acordar mai res amb el PSOE. Liquidats els de Rivera, el PP queda captiu de la voluntat dels neofalangistes, amb el camp lliure a l’Espanya espanyola. El dimoni verd amb camisa blava s’haurà escapat de la tomba de Franco.
La dissort de Pedro Sánchez comença amb l’assassinat del relator, amb la negació de la taula amb els independentistes. Totes les enquestes incrementen la suma dels tres partits, amb algunes novetats importants. La CUP irromp amb un programa que nega la possibilitat d’acord, prenent el guant del conjunt de l’espanyolisme. JxCat reviu a rebuf de la figura de Carles Puigdemont (per cert, qui pot negar la tragèdia de l’exili) i els exiliats, que prometen dies de glòria europea a costa de Llarena i els fiscals madrilenys. I ERC, amb la legitimitat que dona haver-ho intentat, s’allunya d’un Pedro Sánchez que ha exhibit el garrot que sempre acompanya a Felip de Borbó. El dimoni estelat fa maleses per Europa.
No es pot dir blat, certament… Però cal tenir el sac a punt.
