Tinc la sort de tenir un gran amic que cada any em convida a la Gala dels Premis Vinari. El gran concurs de tast a cegues que trien els millors vins de Catalunya. També enguany la llista de premiats és brutal. La terra embotellada que es fa a Catalunya és un tresor que s’enriqueix cada dia gràcies a un sector que ha picat pedra d’una manera espectacular. Els premis en donen fe.
La Gala va tenir un moment emotiu. Màrius Serra, aquest verbívorb que ha assolit la categoria de savi, va enraonar amb un altre savi, l’Enric Solergibert. Té 88 anys i encara fa la verema i fa vi. Un vi del Pla de Bages treballat durant deu generacions. Va explicar el seu secret per no haver-se de jubilar. “Fer vi s’ha d’estimar, s’ha de viure, sinó es fa pesat; en canvi, jo hi disfruto”, va confessar.
Un algoritme senzill. De fet, és tan bàsic que a les grans causes s’oblida. Possiblement, Solergibert descarna amb duresa el moment polític que passem. Ara com ara, no veig ningú a les institucions o fora que, com Solergibert, pugui assegurar que “estima”, “viu” o “gaudeix amb el que fa”. Sí, la gran sensació és que la política ja no té ningú que l’estimi, la visqui o la gaudeixi. Si ara la política fos un vi, seria un tetrabric ple d’aigua amb colorant i regust de regalèssia.
