El govern espanyol es nega a prendre mesures dràstiques contra la pandèmia del coronavirus, en particular el confinament del principal focus d’irradiació de la malaltia que se situa a Madrid. De fet, l’únic que ha anunciat el govern de Pedro Sánchez és que aprofita el context per liquidar la capacitat de decisió les autonomies, fins ara competents en l’àrea de la sanitat. La paradoxa és que les mesures que ha fet públiques Sánchez són molt més laxes que les que havia decretat el Govern català, un fet que està causant una notable confusió entre la ciutadania.
La diferència essencial és que el govern de Madrid permet que es conservi una certa normalitat econòmica. Tothom ha de poder anar a la feina, els transports es mantenen funcionant i les entitats bancàries tenen obertes les oficines. La intenció del govern de Pedro Sánchez és preservar el funcionament de les empreses acotant, només, el lleure i l’activitat docent. Això aboca la Generalitat a un dilema infernal que ha resolt intentant que sigui la societat catalana qui paralitzi el país anant molt més enllà del que se li demana des de Madrid.
Tothom juga amb foc. Les decisions que tenen poder coercitiu són les que venen de Madrid, amb la qual cosa es pot donar la paradoxa que els catalans ofeguin la pròpia economia sense impedir l’expansió geomètrica del virus, que continuarà escampant-se des de la capital espanyola. El parany és monumental i pot agreujar moltíssim la crisi que castigarà l’economia d’aquest país.
