Es fa difícil pensar que quan arribi la sentència del judici de l’1-O hi hagi algun tipus d’unitat estratègica dissenyada per l’independentisme, més enllà de fer sortir la gent al carrer per omplir el Passeig de Gràcia a les vuit dels vespre, encendre compungits unes espelmes i tornar a casa a fer el sopar abans que no es faci massa tard. Ens hem acostumat tant als discursos grandiloqüents que és normal que darrere d’aquests algú esperi l’execució d’accions grandioses. Però en aquest procés hi ha més discurs i tuits (molts tuits) que acció.
Fins fa pocs mesos alguns representants polítics avançaven pel carrer amb pancartes on es llegia “tombem el règim” i és evident que la gent esperés això i no una altra cosa. Ni més ni menys. La realitat ens fa pensar, però, que el més pertinent en lloc del “tombem” hauria estat una expressió com “fem pessigolles” o “fem la guitza” al règim. Perquè, és clar, si fas publicitat de la teva disposició a tombar un règim és normal que s’esperi precisament això: que facis coses per tombar-lo i no el contrari. Així que compte amb les pancartes darrere les quals ens col·loquem perquè potser després no ens queda més remei que menjar-nos-les.
Assumir posicions pragmàtiques tampoc ha de ser un delicte —es premia poc la honestedat— i si algú s’ha de menjar algunes declaracions anteriors, fruit de viure en un ambient permanentment caldejat, que se les mengi. Tampoc passa res. A veure si, per qüestions d’orgull propi, es defensaran posicions polítiques que més que resoldre els problemes col·lectius els acaben enquistant o perllongant.
Per la nova etapa en què ha entrat la política catalana cal que es treballi per reduir contradiccions, les que va admetre el president Quim Torra en el darrer ple. La darrera contradicció s’ha posat de manifest amb el guirigall que s’ha format amb la investidura de Pedro Sánchez. Mentre Torra i alguns diputats de JxCAT defensen el ‘no’, els presos polítics s’han posicionat a favor de facilita-la. Per acabar-ho d’embolicar, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que dimarts deia que el Govern era “neutral” pel que fa a la investidura, aquest dimecres al Parlament feia un gir i demanava la formació “immediata” d’un govern a Espanya, un aspecte vital en clau catalana.
