Divendres vaig estar a punt d’entrar a una botiga de roba a fer un cop d’ull. No és que necessités res. El cas és que hi havia cua al carrer per les restriccions en l’aforament per la pandèmia i ho vaig deixar córrer, no hi vaig entrar. I jo no necessitava aquella compra, però el botiguer sí que necessitava la venda que hauria pogut fer.
El canvi d’hàbits imposat per les mesures de seguretat sanitàries desincentiva les compres, per molt que els establiments estiguin oberts. Com expliquem avui a El Món parlant amb diversos experts, el shopping és un ritual que requereix certa confortabilitat. N’hem de gaudir, passejar, aturar-nos on vulguem, i fer aquella parada reparadora amb les bosses en una cafeteria, que a més d’estar oberta ha de tenir taules disponibles en el moment que hi entrem, perquè si no marxarem.
Si les restriccions són imprescindibles des del punt de vista sanitari, hem de ser conscients del que comporten. L’administració n’ha de ser conscient. El comerç –fora de la vella conya de Catalunya, país de botiguers com a evolució de L’auca del senyor Esteve– és un pilar de l’economia del país i ens arrossega a tots, encara que no en visquem directament. Provinc d’una família de dependentes –inclosa jo en la meva època d’estudiant–, i conec molt bé els vells usos i costums del sector respecte dels seus treballadors, que havien sigut bastant millorables. Però això ha canviat molt, el treball en negre ha desaparegut del petit comerç, i aquest esforç no s’ha vist compensat amb polítiques que afavoreixin el sector, per exemple protegint-lo del boom dels lloguers que l’amenaça des de fa anys. I només faltava la pandèmia.
Aquest Nadal serà a vida o mort per a molts establiments, de comerç i de restauració. I és imprescindible posar en marxa ja mecanismes per limitar els tancaments imminents i, sobretot, posar les bases perquè el sector tingui futur a llarg termini i pugui plantar cara a gegants com Amazon. I això no vol dir demanar a la gent que no compri en aquesta plataforma –una altra vegada l’administració vol carregar tota la responsabilitat sobre les espatlles dels ciutadans?–, sinó proporcionar al comerç autòcton eines per competir-hi, poder donar sortida als productes del proveïdors locals d’Amazon i alternatives, també digitals, als seus clients dels nostres barris.
1 
