Els Mossos, l'ull de l'huracà

"Els Mossos tenen poc marge de maniobra perquè, en realitat, des del punt de vista de Madrid només són útils per dissimular la inevitable estètica colonial"

Si el debat sobre la violència ha desviat el focus de la brutalitat del Tribunal Suprem, la polèmica sobre els Mossos ens fa girar en cercles sobre una realitat incontrovertible. I és que els Mossos només seran tolerats per l'Estat si es comporten exactament igual i sota els mateixos criteris polítics que el CNP i la Guàrdia Civil. Una segona derivada de la sentència del Suprem és que l'Estat ha deixat molt clar que la policia catalana no pot ser neutral -com ho va ser el 20 de setembre o l'U d'Octubre-, sinó que ha de participar de la repressió contra l'independentisme. Als Mossos no se'ls demana que facin udolar les sirenes mentre gent amb banderes espanyoles crida "a por ellos", però sí que se'ls exigeix protegir i fer d'infanteria dels policies arribats com a força de xoc des de fora de Catalunya.

 

Els Mossos, per tant, tenen poc marge de maniobra perquè, en realitat, des del punt de vista de Madrid només són útils per dissimular la inevitable estètica colonial que implica la repressió violenta per part del CNP i la Guàrdia Civil contra la població catalana. Evidentment, aquesta posició subordinada dels Mossos és moralment insostenible. Però també és cert que l'alternativa -mentre no es faci efectiva la República- és la residualització del cos, i això porta a l'autodefensa gremial.

 

 

Queda clar que la direcció política del Departament d'Interior no ha pogut evitar els excessos policials, ni tan sols els dels Mossos. Però només hi ha possibilitat de reconduir i sancionar els agents que han abusat de la violència si es mantenen sota el comandament polític del Govern Torra. Una paradoxa més del context polític en què vivim, on la Generalitat s'ocupa de què no s'escapin uns presos dels qui n'exigeix la llibertat.

 

Comentaris