La restitució de Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos d’Esquadra ha portat canvis en cadena en l’estructura de comandament del cos. És lògic i habitual que un nou cap toqui l’organigrama. Només que en aquest cas res és normal. El cap, de fet, no és nou. I la seva destitució i el seu judici van ser una no només una anomalia, sinó una aberració. És per això que la tria que ha fet el major per refer la seva cúpula és, en gran part, un retorn al 2017. Més restitució. Per això ha tornat a fer Ferran López número dos del cos, i aquesta vegada de manera oficial i no només implícita. Els lligams entre ells dos, que no venen de cap amistat juvenil –van iniciar la seva carrera als Mossos en àrees geogràfiques i especialitats diferents–, s’han fet forts en els moments més adversos, per lleialtat i professionalitat. En el mateix pack va Joan Carles Molinero i es fa un forat per a Miquel Esquius.
López ha sigut tractat com el comissari del 155, quan en realitat va fer de tallafocs per impedir que el 155 penetrés dins dels Mossos. Quan van arribar els judicis, Molinero i ell van fer costat de manera inequívoca a Trapero i al seu relat va ser un moment de gran tensió entre ells i la política, perquè van revelar que havien dissenyat un pla per si havien de detenir Puigdemont. El que va ser llegit com tenien un pla per detenir el president era, en realitat, una previsió tècnica sobre com actuar sense improvisacions si es trobaven amb una ordre judicial que els ho imposava.
I el cas d’Esquius és una altra mena de de restitució. Aquest comissari discret i sense enemics que va ser la peça que va aguantar el cos durant onze mesos, entre l’arribada de Miquel Buch a la conselleria –que va comportar el relleu de López– i el nomenament d’Eduard Sallent com a cap, quan va ascendir a comissari. Esquius no sabia que ell era un mentrestant, i va ser un cop descobrir-ho. Ara se’l retorna a la Prefectura, on té una especial bona entesa amb López. Tot plegat no invalida ni deslegitima la feina de Sallent, que ha fet el que havia de fer quan li ha tocat fer-ho. Amb encerts i errors, com tothom, inclòs Trapero.
Els homes que queden ara a la part més alta de la cúpula dels Mossos no són ni herois ni traïdors. Són policies de la vida real que l’u d’octubre del 2017 –estant en dependència directa de la legalitat espanyola i sota les ordres dels jutges espanyols– van decidir no apallissar els votants d’un referèndum que, al capdavall, l’Estat considerava que no tenia cap validesa.
1 
