L’expresident José Montilla degrada una vegada més, -ja ho va fer al Senat recaptant un sou i escalfant la cadira- la institució de la Generalitat parant la mà a una empresa de l’IBEX-35 amb qui va tenir tractes quan era ministre d’Indústria del PSOE. Tot plegat, sense renunciar al seu despatx –el més car de tots els expresidents- i als seus empleats, que costen 399.000 euros cada any als catalans. Tot legal, que quedi clar.
Però el president del tripartit català no és una excepció. És la norma. Les portes giratòries són part essencial i necessària del sosteniment d’Espanya, una gran corporació que, en nom de la bandereta, vetlla per preservar els privilegis d’unes elits que fa quatre dècades es van jurar fidelitat per sobre dels principis democràtics. Montilla és només una peça més de l’engranatge empresarial del 78, on monarquia, poder judicial, policia, IBEX-35 i partits polítics d’Estat guerregen contra qualsevol agent extern que posi en risc aquesta corporació d’interessos.
Sí, Montilla posa per davant de qualsevol principi ètic salvaguardar el règim. I en aquesta escala de valors, la dignitat de la Generalitat, o el pudor d’embutxacar-se un dineral sense tenir ni tan sols una formació mínima per assessorar Enagas quan milers de petites empreses i conciutadans no podran ni menjar, són només danys col·laterals. I com Montilla, una llarguíssima llista de polítics.
De portes giratòries n’hi ha hagut sempre, en política. I no només han girat per al PP i el PSOE, també per a ICV, Convergència o qualsevol altre partit que hagi estat peça necessària per sostenir el règim. Pagar els serveis prestats, que se’n diu. I insisteixo, tot legal. Les portes giratòries fan de vasos comunicants entre les potes que sostenen el règim. La monarquia és finançada per l’Estat i les seves corrupteles són tapades pels partits. Els partits tenen cobertura ideològica –també econòmica, no és cap secret- d’empreses de l’IBEX, que després paguen els favors -lleis, regulacions favorables, etc- amb cadires als seus consells d’administració. Els jutges ocupen places importants per designi dels partits, la policia fa funcions ‘patriòtiques’ i alguns jutges acaben fent carrera ministerial.
Per què indigna tant que un senyor del PSOE embruti una institució catalana per protegir els interessos d’aquesta Espanya?
