Encara que sigui només pel llenguatge respectuós del govern de Madrid cap als representants catalans, la reunió d’aquest dimecres a la Moncloa ha estat un petit triomf que cal apuntar en el camp dels èxits de l’independentisme. És un reconeixement -amb eufemismes i la boca petita, però reconeixement- del poder polític madrileny cap a la perseverança, la capacitat de mobilització i la força electoral dels partits que representen la majoria parlamentària i el Govern de la Generalitat. I tot això es deu, bàsicament, a l’estratègia d’ERC, que té l’eix en la influència política sobre el conjunt del sistema espanyol. Junqueras i els seus han arriscat i, de moment, el PSOE els ha concedit una victòria simbòlica, però real.
Aquest dissabte Perpinyà s’omplirà com mai. Els honorables Puigdemont, Comin i Ponsatí seran rebuts a la Catalunya Nord per les màximes autoritats locals i, sobretot, per desenes de milers de persones que s’hi hauran desplaçat per celebrar una victòria -limitada, però espectacular- sobre l’Estat espanyol, que s’ha hagut d’empassar tres actes d’eurodiputats i una humiliació política internacional. És un èxit que, òbviament, s’ha de consignar en la casella del conjunt de l’independentisme, però molt especialment a l’habilitat de Carles Puigdemont i a l’èxit electoral de la seva llista europea, que va guanyar les eleccions del passat mes de maig.
L’estratègia interior, liderada per ERC, i l’exterior, encapçalada per JxCat, són complementàries i han aconseguit mantenir dempeus la proposta independentista. Només cal coordinació i cooperació. No és fàcil, però és un afer intern de l’independentisme que es pot resoldre pactant una nova estratègia. Ni que sigui passades les eleccions.
