“La Casa Reial prendrà les seves decisions sobre Joan Carles I”. Són paraules d’aquest dijous de la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, però també són el ‘mantra’ dels darrers dies, des que els escàndols financers del rei emèrit apareixen dia sí i dia també a la premsa internacional, i cada cop més -inevitablement- també a l’espanyola. Deuen pensar, des de l’Estat, que una bona manera de blanquejar la imatge de Felip VI i, per tant, de la monarquia -amb l’objectiu d’assegurar la seva continuïtat- és insistir en què el ‘preparao’ prendrà mesures contra el seu pare.
Com si la solució fos que la pròpia institució corrupta prengui decisions i mesures sobre si mateixa! Aquest és un parany molt ben treballat des de l’Estat i des de la pròpia monarquia, una autèntica jugada mestra, però els ciutadans haurien d’adonar-se’n i no caure-hi a quatre potes. Qui ha de decidir sobre la monarquia no és la monarquia, en tot cas seran els ciutadans, que porten anys menjant-se un rei que va posar a dit un dictador, i que s’ha convertit en el comissionista més gran del propi Estat.
I, a més, ara es vol fer creure a la gent que Joan Carles I i Felip VI no tenen res a veure. Com si no fos la pròpia institució de la monarquia espanyola la que és corrupta, i com si no s’hagués publicat ja que l’emèrit ho pagava tot en cash, i, per suposat, també tot el que volia el seu fill, la reina Sofia i les seves filles. Que Felip VI ara, estoicament -entengui’s la ironia-, faci fora de la Zarzuela el seu pare és enfotre-se’n de tothom. La decisió sobre Joan Carles I i, sobretot, sobre la monarquia correspon als ciutadans. Ara ja no hi ha excuses, i farien bé les forces progressistes en començar a posar-hi fil a l’agulla, no sigui que, a la llarga, els passi factura.
