De forma eficaç i sostinguda al llarg del temps els cellers d’aquest país han anat convencent la pròpia societat del que hauria de ser una obvietat: els vins catalans valen molt la pena. Les dotze denominacions d’origen catalanes s’han internacionalitzat i, alhora, han aprofundit en la seva identitat. De fet, una cosa és conseqüència de l’altra. Avui la immensa majoria de les ampolles van etiquetades en català i els vins han adoptat noms connectats amb el territori. Hem passat dels antics Sangre de Toro, Marqués de Alella o Conde de Caralt -que imitaven els noms més rancis de Rioja o Ribera del Duero- a Llàgrimes de Tardor, Clot d’Encís o Petites Estones. El canvi salta a la vista des de la prestatgeria de la botiga. No només això, els cellers catalans estan fent una feina ingent de recuperació de varietats antigues que van desestimar-se després de la filoxera en favor de les franceses o italianes. I estan elaborant de forma excel·lent.
Però el millor és que aquesta revolució dels vins catalans ha estat acompanyada pels consumidors. Gràcies a la pressió de molts compradors finals, a hores d’ara qualsevol comerç especialitzat ha de dedicar un espai preferencial a les denominacions d’origen catalanes. De la mateixa manera que els restaurants han acabat fent espai als vins del seu entorn a les seves cartes, desplaçant -almenys en part- els productes que venen de lluny i que havien estat hegemònics des de sempre. Molt dolent ha de ser un restaurant català, a dia d’avui, per limitar-se als riojas més comercials.
El més curiós és que el punt de partida va ser el boicot al cava català que va començar l’any 2004. La caverna mediàtica va organitzar una gran batalla que va tenir un efecte limitat en els caves -molt difícils de substituir-, però unes conseqüències demolidores pel que fa als vins catalans, que van ser literalment arrasats en benefici de les denominacions espanyoles. Va ser aleshores quan els cellers catalans van perdre la por i van orientar la seva producció a conquerir el mercat català i, en paral·lel, els consumidors internacionals. Aquesta setmana s’han conegut les últimes dades oficials. Fa deu anys els vins catalans tenien, a Catalunya, una quota de mercat del 28%. Ara han depassat el 40%. Insisteixo, una revolució en tota regla. I un missatge dins d’una ampolla: l’autoodi se supera guanyant.
