Un debat essencial -que encara no s’ha abordat seriosament- és el que fa referència a la governança de les institucions catalanes. La comunitat autònoma de règim comú que, institucionalment, és l’unica entitat política reconeguda per l’Estat necessita ser governada amb la màxima eficàcia, igual com els ajuntaments o les diputacions. La Generalitat té poc marge polític i unes finances exhaustes però gestiona un pressupost superior als 40 mil milions d’euros i ofereix serveis tan essencials per a la societat com la sanitat i l’ensenyament. Hi ha d’haver un projecte de governança per a tot això.
Aquest projecte no és incompatible amb una estratègia decididament independentista. Contràriament al que sembla afirmar el president Torra, les actuals institucions catalanes no són un obstacle per a l’emancipació nacional d’aquesta societat, de la mateixa manera que va ser des de les institucions executives i legislatives del Québec i Escòcia que es van convocar els referèndums d’aquells països. Governar la Generalitat amb la màxima solvència possible no resta, suma. Per això s’ha disparat l’independentisme a les enquestes escoceses, a rebuf d’una gestió convincent de la pandèmia per part del govern de Nicola Sturgeon.
Els partits independentistes han d’afrontar la campanya amb l’ànim i la voluntat de donar explicacions a la societat catalana, a hores d’ara una de les més polititzades del món. I han de resoldre la quadratura d’una estratègia independentista paral·lela a una gestió autonòmica. I fer convergir les dues en un mateix objectiu.
