Gestió magistral del règim del 78. La campanya política i mediàtica, catalana i espanyola, per blanquejar la imatge del Borbó corrupte i faldiller ha estat de manual. Aquests dies, els súbdits han estat entretinguts amb una nova entrega de la telenovel·la borbònica d’estiu especulant amb la localització del rei emèrit. República Dominicana? Portugal? Abu Dabi? Sol o acompanyat? I mentre el poble gaudeix del Sálvame de sang blava, els partits del règim s’asseguren que el búnquer és ben tancat i sense cap escletxa democràtica que posi en qüestió una il·legitimitat a totes llums. I és que aquest Borbó ha donat a Espanya, com diu Miquel Iceta, “els millors 42 anys en tres segles”… El PSOE d’avui és, de fet, el partit més monàrquic d’Espanya, no pas per conviccions ideològiques, ben legítimes, sinó per pur interès de viure acomodat en l’elit institucional del país.
Aquest règim, del qual viu Iceta, se sosté gràcies al pacte de la Transició entre monarquia, franquistes i partits que havien lluitat contra la dictadura però que es van adaptar a la nova realitat sense massa escarafalls, temorosos d’un suposat cop d’Estat que podia fer recular Espanya a una nova dictadura. És absurd esperar que a Espanya hi hagi cap transició democràtica cap a una república, ni cap referèndum, ni tan sols cap investigació ni qüestionament polític de la monarquia. La Constitució espanyola blinda aquest règim monàrquic, que té com a efecte col·lateral la pèrdua de drets fonamentals de tots els espanyols, com el de la llibertat d’expressió i opinió i el dret a la tutela judicial efectiva.
El cas és que mentre els Borbons són portada a la premsa internacional pels seus escàndols, a Espanya el poder polític i judicial envia un missatge clar als escassíssims republicans espanyols i a l’independentisme català que encara confia en una revolta tricolor: cap partit estatal, absolutament cap, no està disposat a renunciar als seus privilegis. Tocar la corona és tocar-los a ells. ‘Ni se puede ni se quiere’. I pel que sembla, els súbdits ho han entès. Ni una sola manifestació al carrer contra els Borbons.
