L’independentisme ensopega molt, normalment amb ell mateix. Però la pedra amb què més ha ensopegat històricament el catalanisme polític ha sigut la d’intentar el pacte amb Espanya. Una d’aquestes entrebancades, el 2012, va fer caure del cavall un home tant d’ordre com Artur Mas. Per això resulta xocant l’argument que Jéssica Albiach ha utilitzat en el debat de política general per defensar que JxCat i ERC no han de tornar a pactar en la pròxima legislatura. És obvi que la líder dels comuns al Parlament vol per a la seva formació l’opció de pactar amb els republicans per formar govern –una opció que van desestimar a l’Ajuntament de Barcelona, per cert– i és legítim. Però que digui que no es pot tornar a “ensopegar amb la mateixa pedra” –la d’un govern independentista– resulta irònic quan ells mantenen a Madrid un pacte de govern amb el PSOE que els està diluint i engolint.
És desconcertant que situï com a clau del conflicte entre Catalunya i Espanya la judicialització del Procés i que l’atribueix únicament al govern del PP, com si el del PSOE hagués fet alguna cosa per canviar-la. I encara és més impactant que afegeixi que “la cúpula judicial està descontrolada”. Massa estímuls junts en una frase, que provoca una doble pregunta: Suggereix que s’ha de “controlar” la judicatura? En cas afirmatiu, pretén fer creure que el descontrol ve només de l’època del PP i no de les dècades en què el PSOE i el PP s’han anat alternant a la Moncloa?
Cadascú tria la pedra que troba millor per ensopegar. I la seva està clara.
