“És lamentable, lamentable. Me’n vaig al meu centre de salut… Els centres d’Atenció Primària tancats i nosaltres aquí, sense fer res. Ni un mico amb patins és capaç d’organitzar-ho tot tan malament“, explicava, al diari El País, una metgessa desesperada pel pèssim funcionament de l’hospital de campanya que la Unitat Militar d’Emergències (UME) va muntar al recinte firal d’Ifema de Madrid. L’hospital de campanya és tan catastròfic que dotzenes de professinals sanitaris que s’hi havien presentat voluntaris l’han abandonat, enmig de les crítiques dels sindicats i el propi Col·legi de Metges de Madrid.
Després d’això, aquest dimecres la famosa UME s’ha presentat a Sabadell i, sense encomanar-se a les autoritats sanitàries catalanes, els militars -vinguts de Salamanca- han començat a muntar unes tendes de campanya en una pista d’atletisme desmuntada per l’Ajuntament. Els uniformats, òbviament, no sabien ni quin personal sanitari s’hi havia d’integrar ni si aquells equipaments de lona -molt pitjors que els de Madrid- eren adequats per ingressar-hi pacients en tractament. Naturalment, els tècnics de Salut han aturat la instal·lació espontània. El més curiós ha estat que, a partir d’aquell moment, l’alcaldessa de Sabadell (PSC) ha començat un tour lacrimògen per les televisions de Madrid dient que no té cap criteri sobre com es muntava aquest hospital i que li és igual “si son tendes de campanya, panells o si hi volen posar unicorns“.
I així, entre micos i unicorns va fent l’Exèrcit espanyol. Sempre uniformats, sempre amb la boina de costat, sempre formats davant la bandera. I el personal sanitari sense mascaretes ni bates i els malalts, sense respiradors. Massa soldats, massa Espanya.
