A Madrid ningú no dubta que els presos polítics catalans sortiran en llibertat molt abans del que marquen les condemnes. Aparentment, la via serà una reforma del Codi Penal que rebaixi el delicte de sedició i que, en conseqüència, quedi oberta la possibilitat de demanar una rebaixa de les penes. El PSOE considera que la dreta extrema i l’extrema dreta muntaran la mateixa escandalera tant si els presos surten en llibertat com si passen a tercer grau, o sigui que, preu per preu, tot indica que l’actual govern espanyol optarà per desinflamar la política catalana -i el conjunt de la societat- retornant els ostatges de Llarena i Marchena a les seves famílies.
És una bona notícia, indubtablement. Molt bona. Retornarà la normalitat a unes quantes famílies que fa anys que pateixen una tortura indecent. I, més enllà, rebaixarà la tensió a les institucions i a nivell de carrer. Milers de persones podran treure’s un llaç que han portat, amb tanta voluntat com dignitat, durant més de dos anys i, de passada, ens treurem de sobre unes dotzenes d’activistes nocturns que han convertit el cúter en un símbol més de l”a por ellos‘, a l’altre extrem de l’escala social que culmina en Felip de Borbó.
Però, si es confirma, l’alliberament dels presos polítics -essent positiu- no contindrà ni un gram de política. Aquesta societat no s’ha mobilitzat fins a ser agredida físicament per reformar un article empolsegat del Codi Penal espanyol. Al contrari, les portes obertes de les presons només simbolitzarien el principi d’una nova fase en la mateixa lluita cap al reconeixement dels drets d’aquesta antiga nació d’Europa.
