Som masclistes, som el pitjor

"Aquesta societat 'declarativa' de les bones intencions perenne ha de caminar cap a una que actuï de forma efectiva contra les xacres"

Un cop més hem viscut una jornada de manifestos d’aquells que és indefugible signar, dies de bones intencions per totes bandes, de declaracions polítiques exemplars, d’anuncis de mesures que ens parlen de la voluntat ferma de lluitar decididament contra alguna de les “xacres” que encara fan de la nostra societat un terreny inhòspit per alguns col·lectius, perseguits, reprimits, oblidats o simplement convertits en mercaderia política. Col·lectius que donen una excusa per construir titulars buits en dies assenyalats que després quedaran abandonats fins a la propera cita. I mentre les estadístiques augmenten i més dones segueixen morint dia rere dia.

Fins ara semblava que en jornades com aquestes —el Dia Internacional contra la Violència Masclista— tothom intentava posar la millor cara i s’avenia a un consens de mínims en la defensa d’un posicionament pràcticament idèntic, ja fos en una banda o altra de l’espectre polític. Ens havíem pensat que les societats podien assolir un estatus pur —arribar a la felicitat i viure sense conflicte per sempre més— gràcies a la superació de determinades posicions. Però el fet cert és que hi ha reculades que ens envien al temps pretèrit i aquest potser és un dels moments que ens toca viure: amb una extrema dreta empeltada a les institucions perquè milions de ciutadans amb dret a vot així ho han determinat.

 

L’error ha estat probablement pensar que existeixen actituds que, un cop neutralitzades, puguin tornar a repetir-se. L’ésser humà, però, ha vingut al món per corregir-se i autocorregir-se contínuament davant dels altres, a adequar els seus drets i llibertats amb els que l’envolten, per fer-los compatibles, per conviure en igualtat de condicions i, a ser possible, sense fer-se mal. Perquè tots coneixem la màxima de Thomas Hobbes que diu “homo homini lupus”, per tant, mai es podrà escapar a aquesta forma de la naturalesa humana, mai es podrà evitar aquesta condició. Com que la voluntat de fer mal no desapareixerà, tampoc ha de desaparèixer la voluntat de protegir-nos. I és per això que es necessiten mesures per estar alerta, per no oblidar que l’home és un perill per a l’home i que col·lectivament hem de dotar-nos de recursos per fer efectiva la protecció d’aquells que parteixen de posicions de desavantatge.

Aquesta societat “declarativa” de les bones intencions perenne ha de caminar cap a la societat que actuï de forma efectiva contra les xacres, que és conscient que tots, per molts manifestos que se signem, som, en més o menys mesura, masclistes, xenòfobs i homòfobs. Som el pitjor, però, al mateix temps assumim que volem deixar de ser-ho cada dia.

 

Comentaris