'Mando único', interlocució única, repartiment únic

"La crisi econòmica iniciarà una sèrie de conflictes en cadena que començaran pel sector sanitari i aquí el parany serà que la Generalitat té la responsabilitat, però no els diners"

En la pràctica, el Govern català -com la resta d'executius autonòmics- ha tingut un paper residual en la gestió de la crisi sanitària. Tret del confinament de la zona d'Igualada, Quim Torra i els seus consellers han decidit ben poca cosa i, de fet, la Moncloa ha deixat ben clar -fins ratllar amb la humiliació- que el mando único ho decideix tot i a tot arreu. Per això s'apliquen a l'arxipèlag africà de les Canàries, amb una incidència baixíssima del Covid-19, exactament les mateixes mesures que a Madrid. Quilòmetre zero, autonomia zero.

 

Però en el futur aquest centralisme asfixiant encara s'intensificarà més. L'Estat espanyol és interlocutor de les institucions europees i, per tant, tota la negociació sobre possibles ajudes directes i crèdits a llarg termini es portarà exclusivament des de Madrid, que intentarà rebre aquest flux de recursos amb els menors condicionants possibles i, sobretot, mantenint intacta l'arbitrarietat de les decisions sobre on, quan i a qui han d'arribar aquests recursos. Mando único, intelocució única i decisió única sobre el repartiment. Esperem que almenys no els deixin ampliar més encara la xarxa radial de l'AVE.

 

 

La crisi econòmica iniciarà una sèrie de conflictes en cadena que començaran pel sector sanitari i aquí el parany serà que la Generalitat té la responsabilitat, però no els diners per resoldre una reivindicació justa, necessària i amb suport social. L'Estat que ho ha decidit tot s'amagarà darrere de diversos parapets, com UGT i CC.OO, els partits de l'oposició al Parlament, els mitjans de comunicació de Madrid (i gran part dels de Barcelona) i les normes de contenció del dèficit que li venen dictades des de Brussel·les (amb l'acord de PP, PSOE i, ara, Podemos). En definitiva, és hora de què les institucions catalanes parlin clarament a la societat. Si és necessari, a través d'una campanya electoral.

 

Comentaris