Els magistrats del Tribunal Constitucional (TC) s’ho han pres amb calma i han decidit ajornar sense data qualsevol decisió sobre els presos polítics catalans amb l’excusa del coronavirus. Tampoc no respondran sobre les demandes de llibertat dels condemnats mentre es decideixen les seves solicituds, encara que per debatre-les només calgui posar en contacte la limitadíssima quantitat de tres magistrats. És curiosa aquesta passivitat perquè el TC s’ha reunit amb urgència i en diumenge, quan els ha semblat bé, per rebatre un grapat de decisions del Parlament de Catalunya. Ara, per contra, no s’aixequen del sofà de casa seva.
Evidentment, el Tribunal Constitucional -quan se’ls passi la mandra de fer un Skype a tres- decidirà contra els presos polítics. Però aquesta dilació té l’efecte pervers d’allunyar en el temps la possibilitat de presentar recursos contra el Tribunal d’Estrasburg, la darrera instància que pot condemnar l’Estat espanyol per la falta de garanties amb què van ser jutjats els líders polítics i socials empresonats. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja fa dos anys i mig que estan tancats a la presó.
Un fet catastròfic com l’epidèmia que patim podria haver-se aprofitat, des de Madrid, per rebaixar la pressió política i aplanar una possible via de diàleg. Però no. L’acarnissament judicial contra els presos catalans deixa clar i castellà que les represàlies formen part essencial de la permanència del règim polític que les aplica.
