“L’objectiu és nítid: dividir l’empresariat per afavorir la independència (…) assetjant des dels tallers i la microempresa comarcal a les grans empreses”… La victòria de la candidatura Eines de País a la Cambra de Comerç de Barcelona ha tingut l’honor de merèixer ni més ni menys que l’editorial del diumenge d’El País, el diari de referència de Madrid. L’article intenta projectar, una vegada més, les amenaces clàssiques de la guerra de l’Estat contra l’economia catalana (“risc de politització partidista”, “aventura autodestructiva”, etc), però acaba essent una pura exhibició d’impotència (“pot contagiar a d’altres organismes culturals i esportius”) i de terror a que algú assenyali, amb dades i rigor, les martingales del capitalisme d’amics a la madrilenya (“rebaixar el seu respectat servei d’estudis [de la Cambra] a fàbrica d’argúcies en favor dels pressumptes avantatges de l’aïllacionisme”).
L’ofensiva és total abans i tot de què se sàpiga el nom del pròxim president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Per una vegada, les lamentacions de l’establishment barceloní sí són escoltades des de Madrid, en comptes de l’habitual menyspreu per les demandes en matèria d’infraestructures, serveis o inversió de l’Estat. Ep, que els donin la raó no vol dir que no els renyin, qualificant-los de “confiada dirigència de la societat civil” a qui han agafat “desprevinguts”.
En definitiva, les elits madrilenyes acusen -ja ben obertament- l’establishment català d’haver fracassat en la feina de control polític i social que se’ls va delegar. I això, després de fer-los traslladar les seus de les empreses a còpia de trucades borbòniques… En fi, que el Pont Aeri cada cop vola més baix.
