Madrid s'ha rearmat

“Bona part de la pressió s’ha desplaçat de La Moncloa al Palau de la Generalitat, responsable de la policia i de les presons”

Dilluns 14 d’octubre, la duríssima sentència contra els líders independentistes tornava a desbloquejar la partida d’escacs. L’opinió pública internacional, amb les principals capçaleres de diaris de tot el món posant en qüestió els fonaments democràtics de Madrid, i diverses veus autoritzades en drets humans i justícia –no així a UE-, tornaven a posar el focus en el comportament autoritari del règim del 78. Catalunya tornava a tenir de cara la internacionalització del conflicte. Però en qüestió d’hores, i a mesura que ha anat avançant la setmana, l’Estat ha sabut posar en marxa la maquinària propagandística, política i repressiva per recuperar la iniciativa del conflicte i posar el Govern català en una situació tan contradictòria com difícil de gestionar sense que hi hagi un daltabaix. Ara, bona part de la pressió s’ha desplaçat de La Moncloa al Palau de la Generalitat, responsable de la policia i de les presons. O sigui, del control de les protestes al carrer i de la clau de les cel·les on hi ha tancats els líders independentistes per als quals el Govern demana la seva llibertat dia i nit. Un bon paperot.

Madrid està treballant per girar la truita i que la sentència del Suprem debiliti encara més l’executiu de Quim Torra per comptes de reforçar el bloc independentista. Divideix i venceràs. Peticions de dimissions, d’eleccions, ganivetades en públic i en privat entre els dos socis de Govern... Això és el que busca precisament l’Estat, que l’independentisme s’autodestrueixi, i sobretot, projectar al món fotografies i relats que donin cobertura a l’invent de la sedició atribuint a tot l’independentisme els aldarulls que perpetren, si ens creiem la xifra, 4.500 persones. Això és el 0,225% dels dos milions de ciutadans que protesten pacíficament, i que per cert, tenen armes potentíssimes i legítimes com una vaga general o el bloqueig  d’infraestructures vitals per a l’economia de tot l’Estat.

 

Per contra, la brutal resposta policial, tant dels Mossos d’Esquadra com de la policia espanyola, és violència institucional en tota regla, pròpia dels estats autoritaris. En aquest context, es fa immensament difícil continuar anant amb el lliri a la mà, posar el cos perquè et colpegin amb porres sense queixar-te i demanar diàleg a Madrid per un hipotètic i futurible referèndum acordat.

 

Comentaris (7)
Ya hace años que los fascistas sabihondos e insufribles os avisamos de que os estaban tomando el pelo, so pardillos Fa 24 dies
Pero no importa, pronto podreis descargaros la independencia en el iTunes.
Les cúpules dels partits no la faràn mai l’independencia Fa 24 dies
ni conseguirán mai un referéndum acordat.
No s'enganyi, senyora Fa 24 dies
L'estat juga les seves cartes i en totes les seves jugades l'objectiu és afeblir el poder autonòmic, però aquest està superat pel cicló o tsunami o el que sigui. És molt difícil atribuir a tots aquests incapaços cap mena d'estratègia, cregui'm. Només tenen ego i ambició personal
Antonio Fa 24 dies
Resistència fins la independència
A ver si lo he entendido bien, Sra Aguilera: Fa 25 dies
a) Los niñatos de subidón que juegan a la guerrilla urbana son -segun sus cálculos- solo un 0,225 % de los indepes, ergo tanto da. b) Los colonos y botiflers que estorban los juegos de los niñatos son brutalidad policial. c) Jalear a los niñatos, anunciar el enesimo referendum, ponerse en ridículo, y exigir que suelten a los presos teniendo uno mismo las llaves es "un bon paperot". d) Poner por escrito las ocurrencias anteriores es su forma de ganarse la vida.
JordiP Fa 25 dies
L'enorme fraccionament del moviment resistent a França durant l'ocupació alemanya es feia evident cada dia. No sempre es va poder evitar que s'arribés a les mans i fins i tot algun cop es va escapar algun tret. Hi ha tot un cúmul d'histories-llegendes sobre traicions, accions en contra, xivatasos, etc. A qui se li va ocórrer reunir gran nombre de FFI a Glières? Qui va informar detalladament els alemanys? Però tot això no va impedir que les diferents tendències tinguessin el mateix objec
Jordi Comasobirana Fa 25 dies
Estem en una situació d'emergència i caldria que els partits sobiranistes i tot el govern a l'una anessin units i fessin un front comú enfront de l'estat. La seva manifesta incapacitat i maneres de fer autonomistes no farà sinó allargar el conflicte més del que és necessari. Guanyarem però costarà sang i suor. I després ja passarem comptes amb aquests inútils i amb els botiflers infiltrats a les institucions.