El Madrid empata, però Madrid perd

"Aquesta nova forma de lluita, d'estil pacífic i irònic, en gran part ha pres el relleu de les institucions i dels partits, massa vulnerables a les represàlies"

Tsunami Democràtic ja havia guanyat la partida abans de començar el partit, tenint la Federació Espanyola de Futbol dels nervis durant els últims quinze dies i fent ben visible la impotència de l'Estat espanyol, incapaç de complir les pròpies amenaces contra un simple compte de Telegram. Durant uns quants dies fins i tot els mitjans de comunicació de Madrid han hagut d'esmentar l'existència d'aquesta resistència digital perseguida per tota la maquinària estatal -"terroristes", en van dir des del primer moment-, però que acapara grans simpaties entre les bases independentistes.

Aquesta nova forma de lluita, d'estil pacífic i irònic, en gran part ha pres el relleu de les institucions i dels partits, massa vulnerables a les represàlies indiscriminades per part del sistema policial/judicial de Madrid. L'avantguarda de l'independentisme és ara una amenaça fantasma, que colpeja des de la clandestinitat i que apareix i reapareix a voluntat. En l'imaginari popular, una mena de reedició dels antics bandolers que s'enfrontaven amb audàcia als soldats del rei des de la profunditat del bosc.

 

Una vegada més, Tsunami Democràtic ha marcat un gol per l'esquadra. Amb un Camp Nou entregat a la resistència i un fort impacte internacional, els incidents de l'exterior serviran per a poc més que alimentar gràficament els mitjans de Madrid. Empat esportiu, victòria política.

 

Comentaris