Inés Arrimadas no va arribar a l’any i mig com a cap de l’oposició al Parlament de Catalunya. Tot i encapçalar la llista del partit més votat a les eleccions del 21 de desembre de 2017, va renunciar reiteradament a presentar candidatura com a presidenta de la Generalitat. I quan li ho van oferir, va marxar a Madrid. Arrimadas no ha deixat cap mena d’herència política o ideològica a Catalunya, però sí que ha creat una escola d’agitació propagandística que ha arribat a connotar la identitat del partit i la seva acció pública.
Ciutadans ha seguit una curiosa -però eficaç- estratègia de comunicació. D’una banda, ha aprofitat qualsevol context extrem per cridar l’atenció dels mitjans de comunicació madrilenys des d’una perspectiva de superioritat colonial. Albert Rivera, per exemple, ha anat a provocar a la ciutadania d’Altsasu, on el seu partit té zero representants, de la mateixa manera que Inés Arrimadas ho ha fet a Amer, on hi ha l’origen familiar de Carles Puigdemont. L’escenografia sempre és la mateixa; passejada per la plaça del poble amb la intenció de recollir uns quants insults per a ús dels informatius de les cadenes de Madrid. Una càpsula mediàtica protegida per la policia que es crea i es desfà en mitja hora amb l’únic esforç del viatge. Ahir Rivera hi va tornar a la plaça del Mercat de Vic amb idèntic resultat.
Però ordinàriament -i mai millor dit- aquesta funció l’assumeix, a Barcelona, Lorena Roldán. No gaire gent és conscient que Roldán és la cap de l’Oposició al Parlament de Catalunya. Però els insults al president Torra i les faltes de respecte als independentistes l’han convertit en el troll més sobreactuat de la política catalana. I el pitjor és que les enquestes no li posen fàcil el salt a Madrid. No només això, sinó que es pot trobar les dues dives de l’espanyolisme -Cayetana i Inés- de retorn a la gira catalana, almenys durant la campanya. Vida dura, la del troll teloner.