Hi ha una creu a l’altra banda de la cara professional, esforçada i aplaudida que aquesta societat va reconèixer, explícitament, durant els mesos més durs del confinament i la sobrecàrrega hospitalària. Però aquest revers hi és. El sistema sanitari i, especialment, les residències geriàtriques encobreixen alguns comportaments com els de les dues auxiliars d’infermeria que vexaven una dona gran en una residència de Terrassa, mentre es feien un video que van penjar a les xarxes socials amb tota la tranquil·litat. El fet és més greu encara perquè es tracta d’una residència sota la responsabilitat de la Generalitat. No hi ha excuses.
El gran problema és que no és un cas aïllat. Els hospitals i, sobretot, els geriàtrics donen servei a moltes persones que a causa de l’edat i de les patologies mentals que pateixen estan absolutament indefenses davant comportaments d’aquest tipus. El simple fet que aquestes dues traballadores es fessin un video mostrant es seu comportament, rient i divertint-se, i que elles mateixes el difonguessin demostra -més enllà de l’estupidesa personal- que l’escena els semblava perfectament normal i que no tenien cap mena de sensació de que la seva actitud podia ser sancionada.
No són dues excepcions, no són les úniques dues auxiliars -o d’altres categories professionals- que treballen amb aquesta actitud. Per això hem d’exigir a la Generalitat que afronti el problema seriosament, amb una auditoria a fons del tracte que reben les persones més desvalgudes del sistema i de per què fallen els controls, si és que existeixen. De la mateixa manera que els col·legis professionals i els sindicats del sector han d’afrontar, de cara, aquest problema. Una societat democràtica no pot tolerar racons de foscor. I menys encara quan allà hi ha els més febles.
