El drama de TV3 no és que en una sèrie de producció pròpia alguns personatges parlin en castellà i altres en català. La funció normalitzadora de la llengua pròpia del país, minoritzada i sovint assetjada per les estructures de l’Estat, continua essent vigent i necessària quatre dècades després del naixement de la televisió nacional del país, justament, perquè Catalunya no té un estat al darrere amb prou força com per garantir la supervivència de la seva llengua i cultura de forma natural. Però els joves no deixaran de parlar català, o de fer-ho en castellà, perquè una sèrie –una sola sèrie de tota la producció de TVC- barregi dues llengües d’ús habitual a casa nostra.
El drama de TV3 és que, faci el que faci, ha estat, és i serà una de les obsessions del nacionalisme espanyol a Catalunya i a Espanya. Un objectiu a abatre, insígnia d’una societat culta, avançada i integradora on la llengua, a través de l’escola i els mitjans de comunicació, socialitza i iguala tothom sigui quin sigui el seu origen o llengua materna. I això cou als qui agiten la bandera tricolor.
TV3 viu en estat de setge permanent tot i que és, de lluny, la televisió ideològicament més plural. Provin de trobar un independentista a Tele5, i si el troben, serà insultat i humiliat per una majoria en un plató. TV3 està cada vegada més ofegada econòmicament i sempre en el punt de mira de les crítiques. Però és líder d’audiència, malgrat que a Catalunya hi ha desenes de canals de televisió en espanyol, a banda de tota mena de plataformes de continguts en espanyol o anglès. I això, novament fa mal als qui volen que el català sigui un element folklòric a la societat, en un intent de rebentar un dels pilars de la cohesió social del país.
Però també hi ha qui fa forats a la barca pròpia i posa en perill el futur de TV3 intentant destrossar la seva tasca ingent i constant de servei públic perquè se senten ofesos en sentir parlar uns minuts en castellà. Tiren carnassa als lleons.
