Un independentisme dialogant i pactista i un independentisme radical, intolerant i despertador del fantasma de l’extrema dreta. Un independentisme sensat i preocupat per la governabilitat d’Espanya i un independentisme que només busca la confrontació i la desestabilització del règim del 78. Els bons i els dolents. Aquest és el relat que el nou poder madrileny busca imposar amb l’objectiu de dividir i fraccionar encara més el bloc republicà a Catalunya. I malgrat l’escenificació de la unitat en la defensa de la figura del president Torra i de la immunitat d’Oriol Junqueras, el cert és que el PSOE se’n surt força.
Mentre Sánchez s’instal·la a la Moncloa, a Catalunya els presos polítics segueixen en règim tancat per decisió de la conselleria de Justícia, que vol evitar el xoc amb la Fiscalia i incomodar el nou executiu espanyol. A més, ERC ja expressa obertament les bondats de posar fi al Govern de Quim Torra per sortir de l’atzucac. JxCAT, ERC i la CUP han arribat a Madrid amb estratègies confrontades: uns, convençuts que es pot negociar amb el règim del 78, i els altres, que no hi ha marge amb un Estat que fa bandera de la repressió. Caldrà esperar un bon temps per saber qui tenia raó.
Però en tot cas, l’independentisme ha tornat a caure en el parany i ha exhibit debilitat i deslleialtat a banda i banda. Un escenari que el PSOE ha fomentat en tot moment. Per això la taula de negociació Estat-Generalitat serà una nova prova de lleialtat entre els socis de l’executiu de Quim Torra. És a les mans d’ERC convertir aquest instrument en una petita oportunitat per forçar la màquina madrilenya i avançar en la resolució democràtica del conflicte polític, o per contra, en una gran oportunitat electoralista per als republicans. Està en joc l’hegemonia de l’independentisme, sí, però sobretot, està en joc la dignitat de Catalunya.
