Fins i tot la premsa de Madrid comença a considerar probable que la decisió del Tribunal de Luxemburg serà favorable a la petició d’Oriol Junqueras en tant que eurodiputat electe. Una situació que, probablement, tindrà poques repercusions pràctiques per al president d’ERC -condemnat i inhabilitat per a càrrec públic- però què, en canvi, pot ratificar l’escó a l’Europarlament que Carles Puigdemont i Antoni Comin van obtenir per voluntat popular. És més, l’impuls electoral que acaba de rebre el Brexit deixa bastant obert el camí de Clara Ponsatí cap al Parlament Europeu, un cop es produeixi el nou repartiment d’escons a causa de la sortida dels representants britànics.
Una derrota de tal magnitud pot revolucionar la política interna espanyola. La humiliació del jutge Llarena -empassant-se la tercera euroordre- seria molt difícil de dissimular i generaria, inevitablement, una onada d’euroescepticisme ultranacionalista que Vox podria capitalitzar fàcilment i que arrossegaria el PP a la mobilització patriòtica. El conjunt de la dreta espanyola patiria una saccejada -insisteixo, en cas de victòria judicial dels independentistes catalans- que impactaria, necessàriament, fronteres enllà.
En aquest context, unes terceres eleccions abonarien el camí cap a una dreta extrema/extrema dreta reforçada, amb un únic punt al programa electoral; destruir les institucions catalanes. Una possibilitat que val la pena contemplar abans d’exigir resultats màxims i immediats a la negociació entre ERC i el PSOE.
