L’espectacle vergonyós, i perillosissím, d’aquest divendres de la cúpula judicial i el rei espanyol demostra que a l’altra banda de la política hi falten Heriberts Barrera. I uns quants. Barrera era un antifeixista convençut i tenia una virtut encomiable, la mala llet. Tenia molt mala llet.
Una mala llet que el va ajudar a sobreviure a l’exili, a la repressió i als intents d’anorrear l’independentisme a un món de frikis i vells enyorats dels germans Badia. La mala llet de Barrera és diametralment oposada a aquest mel i mató en què s’ha convertit la política catalana. Però ell va ajudar a sobreviure als derrotats amb una dignitat encomiable i sense perdre la mala llet, sobretot perquè sabia el pa que s’hi donava a l’altra banda.
Encara n’hi ha que diuen que l’Estat és una caricatura d’ell mateix. No sé com tenen la barra de dir aquesta ximpleria quan hi ha gent a la presó, a l’exili i dia sí dia també hi ha catalans a judici en causes relacionades amb el procés. Sí, la caricatura no sé on la veuen. La caricatura són ells que es pensen que guanyaran a cop de tuit. Estic segur que si els líders processistes actuals tinguessin la mala llet d’Heribert Barrera el relat de la política catalana o espanyola no el marcarien personatges nefastos com Manuel Valls o un Lesmes desbocat esperonant el soroll de togues.
