L’escalada dels aparells judicials espanyols contra aquesta societat està arribant a nivells de paranoia. Que un fiscal consideri que la CCMA pugui ser considerada una organització criminal no diu res sobre els mitjans públics catalans, però defineix molt bé quina mena de fòbies i obsessions determinen els aparells judicials espanyols. Un gremi, com el dels fiscals, al que no se li va passar mai pel cap considerar “organització criminal” a la Guàrdia Civil del general Galindo, ni al PP del tresorer Bárcenas ha decidit que les persones que dirigeixen TV3 i Catalunya Ràdio han de ser condemnades amb les mateixes penes que s’apliquen als narcotraficants i les organitzacions jihadistes. Tot plegat, amb l’excusa d’aquell anunci de les vies de tren que demanava la participació l’U d’Octubre.
La petició de Fiscalia és, ras i curt, un intent més de limitar la llibertat de premsa d’aquest país. És ben evident que hi ha un repartiment de papers perquè Junta Electoral Central actuï contra els continguts i, per un altre flanc, la Fiscalia ataqui l’estructura dels mitjans. És una campanya concertada i coincident orientada a atemorir els periodistes i els mitjans de comunicació que no comparteixen l’estratègia de les elits de Madrid contra l’independentisme català.
Encara no hi ha periodistes a la presó, però queda clara la voluntat d’escarment. A Turquia hi ha més de dos-cents informadors empresonats i s’han tancat un centenar de capçaleres per ordre governamental, amb especial incidència contra els mitjans kurds. La democràcia espanyola és, cada cop més, una carcassa que dissimula un buit de democràcia.
