La indigència política dels nostres rics

"La desorientació d'aquesta part de l'empresariat català, la més depenent de l'arbitrarietat estatal, és tan evident que comencen a notar-se els efectes de la pròpia confusió"

L'última visita de Pedro Sánchez a Catalunya, a les Jornades del Cercle d'Economia de Sitges, ha certificat definitivament -per si encara calgués- el fracàs estructural de les elits catalanes, amb influència zero a Madrid i un desprestigi creixent entre la pròpia societat catalana. El president espanyol va ignorar la mà estesa del vicepresident Aragonès, però això és una constant de la política espanyola. El que no era tan evident és que menystindria totalment el discurs de la part més pròxima al sistema madrileny de l'empresariat català, que és el propi Cercle d'Economia. Allà hi havia la flor i la nata dels líders empresarials que, obedientment, van deslocalitzar les seves seus corporatives al toc de xiulet de Madrid, els aliats més fidels de les tesis i l'estratègia de l'Estat. Però res de tot això no va moure al president espanyol a dedicar ni una sola paraula al discurs de Juan José Bruguera, president del Cercle, que li demanava "negociació i pacte" i "vies de sortida" per a un "problema polític". Ni cas.

 

La desorientació d'aquesta part de l'empresariat català, la més depenent de l'arbitrarietat estatal, és tan evident que comencen a notar-se els efectes de la pròpia confusió. La derrota humiliant dels seus candidats a la Cambra de Comerç de Barcelona n'és un exemple notori, però també ho és el fracàs de l'operació que havia de portar Manuel Valls a expulsar Ada Colau de l'alcaldia de Barcelona i que ha acabat amb el polític -soi-disant 'de les elits'- oferint els seus escassos regidors a la mateixa Colau "a canvi de res" per por a un independentisme que fa temps que guanya totes les eleccions.

 

 

Les elits ho són si dirigeixen una societat. Si només administren les relacions amb el poder metropolità el seu poder és delegat i, per tant, graciable. I aquí és on rau la seva decadència política no ja a Madrid, sinó també a Catalunya.

 

Comentaris (12)
Preparando cubo de lágrimas indepes. A la de una... Fa 4 mesos
... a la de dos, a la de tres! Asunto resuelto. Y en dieciocho meses, ni te cuento. Ya estamos acostumbrados.
RUIZ MATEOS Fa 4 mesos
UNA GRANDE LIBRE
Lion Fa 4 mesos
Estic de les elits fins els c......
Putxinel·lis Fa 4 mesos
L'empresari és una altra cosa, aquests són uns putxinel·lis i tot plegat el teatre d'un gran guinyol
Guillotina Fa 4 mesos
Se han equivocado de sitio e interlocutor. Un olmo no puede dar peras; madrid y el rei hubieran sido perfectos.
Vlad Fa 4 mesos
I la indigència política i moral del govern per no pagar la renda garantida, què?
eixamplant la punta Fa 4 mesos
És ara quan l'independentisme ha de tenir la intel.ligència política d'estendre'ls la mà, sigui des de la Generalitat o des de la Cambra. Ells també n'estan farts de Madrid però tenen la veu segrestada. No seran mai indepes, però són interessats.
Carles Fa 4 mesos
Que els donin per botiflers.
Espectador Fa 4 mesos
No son elits ,son oligarquies .
Aneu fent, la que ve serà expropiació si no feu el que ells volen Fa 4 mesos
Fins quant aguantareu? Ara us heu girat contra Maragall perqué ja us han tocat la crosta. Millor per tothom que us aneu traient les caretes tots plegats.
expat Fa 4 mesos
sembla obviar que qui ha d aconseguir influencia politica a Madrid son els politics no els empresaris, aquests com be aprecia creuen que un partit d ambit espanyol compromes amb l statu quo ho pot fer millor l actual influencia politica del partits independentistes es cero. Pero no veig que els critiqui.
Angelblau Fa 4 mesos
Anem bé. Tic .. tac ..tic .. tac