La diabòlica situació d'Espanya

"Tot està tan enrevessat que no sembla que hagi nascut encara el savi capaç de treure’ns d’aquí"

La situació política a l’Estat espanyol ha entrat en una fase d’incertesa absoluta. El 155 va servir per preservar la unitat territorial, però retirar l’autonomia a Catalunya podria representar una factura molt més elevada pel regne de Felip VI. S’ha de ser molt valent per poder fer afirmacions taxatives sobre què passa a l’interior dels organitzacions polítiques, a una banda i l’altra.

La sensació és que ni aquí ni allà res funciona i que les coses es deixen dur per la inèrcia, que no hi ha una direcció, no hi ha un full de ruta. I és possiblement normal que no hi existeixi aquest full de ruta —aquell paper que alguns imaginen marcant pas a pas el camí que condueix a l’illa del tresor—. Tot està tan diabòlicament enrevessat que no sembla que hagi nascut encara el savi capaç de treure’ns d’aquí. Els polítics ja han constatat que no són tan llestos com per sortir de l’embolic que suposa mantenir l’anhel independentista dins d’un Estat que no el tolera, amb totes les nefastes conseqüències que això implica.

 

Perquè la única sortida raonable (que és que els catalans votin si volen marxar o no d’Espanya) està ferotgement bloquejada i no hi ha suports internacionals per obligar el govern espanyol a fer res. Ara mateix, només la tenacitat és l’arma a mans dels independentistes. I com és tenaços siguin més possibilitat d’èxit tinguin en el seu propòsit.

Aviat farà dos anys que l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1-O afecta l’estabilitat política de l’Estat espanyol, però també la de Catalunya. Els efectes negatius que es derivin de tot plegat tindran una repercussió en la ciutadania i com més profunds siguin, més pressió s’afegirà sobre els seus representants polítics. La direcció que pugui prendre la ciutadania és també incerta. Però malgrat totes les certeses, malgrat totes les zones obscures d’aquest procés, s’ha de mantenir sempre ben present que l’origen de tots els problemes és indefectiblement la solució: un referèndum que posi cada cosa al seu lloc. En definitiva, la solució es troba en el repte d’un procés democràtic.

 

Comentaris