La diabòlica situació d'Espanya

"Tot està tan enrevessat que no sembla que hagi nascut encara el savi capaç de treure’ns d’aquí"

La situació política a l’Estat espanyol ha entrat en una fase d’incertesa absoluta. El 155 va servir per preservar la unitat territorial, però retirar l’autonomia a Catalunya podria representar una factura molt més elevada pel regne de Felip VI. S’ha de ser molt valent per poder fer afirmacions taxatives sobre què passa a l’interior dels organitzacions polítiques, a una banda i l’altra.

La sensació és que ni aquí ni allà res funciona i que les coses es deixen dur per la inèrcia, que no hi ha una direcció, no hi ha un full de ruta. I és possiblement normal que no hi existeixi aquest full de ruta —aquell paper que alguns imaginen marcant pas a pas el camí que condueix a l’illa del tresor—. Tot està tan diabòlicament enrevessat que no sembla que hagi nascut encara el savi capaç de treure’ns d’aquí. Els polítics ja han constatat que no són tan llestos com per sortir de l’embolic que suposa mantenir l’anhel independentista dins d’un Estat que no el tolera, amb totes les nefastes conseqüències que això implica.

 

Perquè la única sortida raonable (que és que els catalans votin si volen marxar o no d’Espanya) està ferotgement bloquejada i no hi ha suports internacionals per obligar el govern espanyol a fer res. Ara mateix, només la tenacitat és l’arma a mans dels independentistes. I com és tenaços siguin més possibilitat d’èxit tinguin en el seu propòsit.

Aviat farà dos anys que l’organització del referèndum d’autodeterminació de l’1-O afecta l’estabilitat política de l’Estat espanyol, però també la de Catalunya. Els efectes negatius que es derivin de tot plegat tindran una repercussió en la ciutadania i com més profunds siguin, més pressió s’afegirà sobre els seus representants polítics. La direcció que pugui prendre la ciutadania és també incerta. Però malgrat totes les certeses, malgrat totes les zones obscures d’aquest procés, s’ha de mantenir sempre ben present que l’origen de tots els problemes és indefectiblement la solució: un referèndum que posi cada cosa al seu lloc. En definitiva, la solució es troba en el repte d’un procés democràtic.

 

Comentaris (8)
Jordi Gasol Maria Fa 14 dies
Tenim que lluita sempre per tothom poguem se una Catalunya independent lliure vizça
Falta l'epileg Fa 14 dies
La situació descrita en aquest article i tenint en compte el moment econòmic actual, necessàriament porta a la misèria i el caos, que es precisament el que els porucs del "no ens ho podem permetre" (aturar-ho tot). AL CUL DEL SAC ES TROBEN LES TRIADURES, dit d'una altra manera, la covardia del conservadurisme i del tenir por a la reacció de l'estat acaba essent molt pitjor que portar la iniciativa en la lluita contra l'estat. Quan treus el punyal és per clavar-lo, sinó te'l clavaran a tu
Narcís ( fem servir la veritat, el bé, la raó i el dret .. ells què fan servir que no sigui l" enrevessament ' i la brutícia àdhuc violenta ?) Fa 15 dies
Quan no ha estat diabòlic aquest estat ? Quin país ha matat més espanyols al llarg del temps ? Quan ha respectat allò que fou i és Catalunya/ PPCC ? Què sap d'identificació amb nostre poble així respecte al mot ' autonomia ' ? De quan ençà un delinqüent deixa ostatge o terra/ territori i riquesa aliena de franc ? PD : i què dir-ne de fatxenderia imperialista de baixa estofa .. alhora ensabonant i passejat per país de sota !
Millor Fa 15 dies
que sigui així. Cal sumar més i resistir un i mil cops més. Un refrendum acordat ho pactat i reconegut per totes les parts es la millor solució. La UNILATERALITAT, es posible amb més actors implicats de tota la societat democràtica de Catalunya. Mentre no sigui així cal perseverar per que siguem més. La unilateralitat només té efectes positius si som més ...Si no SOM MÉS, , només comporta represio i violència del estat...el no reconeixement de cap actor internacional i la suspe
No hi ha confusiò per part del poble planer, el que hi ha es un emprenyament descomunal Fa 15 dies
I els que esteu confosos sou els politics que ens voleu fer empasar una mentida i no sabeu com sortir vos en.
Miquel Fa 15 dies
És molt senzill: hem de rebobinar i tornar a començar el procés per la independència de Catalunya. La repressió fa 300 anys que dura.
Els capçals dels partits nyordos Fa 15 dies
els ocupen personatges a totes llums incompetents. Els que valdrien no els deixen arribar. Ibex volia titelles. Ja les té. Però resulten tan imbècils que no en poden treure profit ni ells. Amb a Barcelona amb la culau els ha passat el mateix.
Quina dura tesitura Fa 16 dies
Quina diagnosi que fas tant dura per ñ, tenir que resoldre el conflicte democraticament...No podran, es superior als seus principis.