La cruïlla de l'octubre

"Renunciar a la batalla internacional, en espera d'un tracte penitenciari benevolent o ofensiva paral·lela entre l'exili i el carrer, amb resultats molt incerts per als represaliats?"

Un palau i un grapat de personatges plens de distincions i medalles. Al mig el rei, un d'ells. Ho explicava Quico Sallés des de Madrid; ells mateixos posaven d'exemple de pulcritud democràtica el judici que aquest grup d'alts funcionaris ha protagonitzat contra els líders polítics catalans. Ells es justifiquen a ells. Tot escenificat, tot controlat. Menys el front internacional. La Fiscalia espanyola no se n'ha pogut estar de criticar els tribunals europeus, en especial el de Schleswig-Holstein, que només va acceptar extradir Puigdemont per una possible malversació, però no pas per rebel·lió. "Poca sintonia", es queixen a Madrid.

 

El fet és que un cop fetes públiques les sentències, previstes per al mes que ve, el sistema judicial espanyol tornarà a posar a prova la seva credibilitat. Activaran una tercera euroordre contra Carles Puigdemont -el guanyador de les últimes eleccions europees a Catalunya- i encara hauran d'afrontar la batalla definitiva que es lliurarà al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, un procés que pot arribar a ser molt llarg i que internacionalitzarà encara més el dossier català. 

 

 

I és aquí on l'independentisme es trobarà davant d'una cruïlla estratègica. Renunciar a la batalla internacional, en espera d'un tracte penitenciari benevolent o ofensiva paral·lela entre l'exili i el carrer, amb resultats molt incerts per als represaliats? Potser aquesta Diada donarà alguna pista.

 

Comentaris