Silenci. Els partits del règim van imposar el silenci al Congrés dels Diputats, quan van impedir una comissió d’investigació sobre els atemptats del 17-A. Els responsables polítics de la seguretat de l’Estat -Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Soraya Sáenz de Santamaría, María Dolores de Cospedal…- han mantingut un silenci absolut i s’han negat a parlar davant la comissió del Parlament de Catalunya. Els comandaments policials i d’intel·ligència espanyols callen i, quan poden, esborren dades. El mutisme dels mitjans de comunicació de masses és total a Madrid, fins el punt que ni tan sols esmenten les protestes dels partits catalans, del Govern i fins i tot de Pablo Iglesias, que demanen explicacions.
El silenci és tan impenetrable que els poders de l’Estat ni tan sols han anunciat mesures legals contra ‘Público’, que és el mitjà que està publicant dades tan esgarrifoses com que l’imam de Ripoll era un confident del CNI al qual vostè i jo li pagàvem el sou mentre planificava i organitzava un atac a gran escala contra la població civil de Barcelona. Ningú no confirma, ningú no desmenteix, ningú no escriu ni una ratlla. Silenci.
Davant d’aquest mur de silenci, la societat catalana i les institucions que la representen tenen dret a pensar que aquesta conspiració dels muts n’amaga una de pitjor. La que ens amaguen, la de la raó d’Estat. La que va de l’homicidi per imprudència a l’assassinat amb traïdoria.
