La Civil i la Mundial, dues guerres perdudes

"Una illa irreductible de feixistes -falangistes, en la versió nacionalista espanyola- va resistir la marea democràtica i va consolidar la seva dictadura més enllà de 1945"

Ara fa just 80 anys, l'1 de setembre de 1939, un grup de sis SS, disfressats de camperols polonesos, va atacar i ocupar l'emissora de ràdio de Gleiwitz, una localitat alemanya prop de la frontera amb Polònia. Van radiar un discurs antialemany i van abandonar les instal·lacions deixant allà el cadàver de Franz Honiok, un pobre pagès que havia participat en alguna concentració nacionalista polonesa i que havia estat detingut el dia abans per la Gestapo. Hitler en va tenir prou amb aquest atac de falsa bandera per declarar la guerra a Polònia. En una setmana, la Wehrmacht estava a les portes de Varsòvia.

Allà va començar la Segona Guerra Mundial, cinc mesos després que acabés la Guerra Civil amb victòria feixista. S'ha estudiat molt aquest gran enfrontament que va acabar en sentir contrari al de la confrontació espanyola. La victòria de les democràcies sobre el nacionalisme (feixistes italians, nazis alemanys, francesos de Vichy i multitud de variants locals) és, encara ara, el punt de partida de la legitimitat de les institucions democràtiques de molts països europeus, com França i Alemanya.

 

Tota Europa? No. Una illa irreductible de feixistes -falangistes, en la versió nacionalista espanyola- va resistir la marea democràtica i va consolidar la seva dictadura més enllà de 1945. Un desastre històric que alguns europeus encara estem pagant i que fa que l'Estat espanyol mantingui centenares de milers d'assassinats enterrats com gossos als revolts dels camins i un mausoleu de lloança al tirà. Un estat amb fòbia memorística, que s'enorgulleix de genocidis del passat -jueus, àrabs, nadius americans, població civil del Rif...- i que practica sistemàticament un revisionisme castellanista incompatible amb la historiografia internacional. Un sistema polític que nega nacions com la catalana i ataca violentament la seva població amb urnes a les mans. 80 anys més tard, el falangisme continua impregnant la ideologia oficial d'un estat que és capaç de l'immens cinisme d'atribuir-se com a propis els voluntaris que La Nueve que van entrar a París, però no a Madrid.

 

Comentaris (4)
Pere IV Fa 2 mesos
I els catalans ? No busqueu entre nosaltres el què els castellans fan per pur instint: "Ovejuna, todos a una"; no hi és al nostre ADN. Barellats des de Casp entre els Trastamaras i el Comte d'Urgell, entre la Biga i la Busca, els nyerros i els cadells, els austriacistes i els botiflers, els carlistes i els liberals, els de dretes i els d'esquerres, i així ens va fins avui mateix. No són paraules meves ni diré de quí són per no afegir una nova divisió: els creients i els menjacapellans.
Pere IV Fa 2 mesos
La IIGM, a la inversa d'Espanya, fou el triomf militar del comunisme sobre el feixisme, com ho proven les xifres; (22 milions de morts soviètics i 5 milions d'alemanys), i no pas el de les democràcies, amb els 400.000 morts britànics i els 300.000 nordamericans. Això sí, occident i els EEUU en primer lloc, sorgiren de la guerra com a senyors d'un món de cendres i pretesos vencedors del monstre que ajudaren a crear. I conservaren Franco en reserva per si de cas...
Pere IV Fa 2 mesos
La guerra civil espanyola fou guanyada pel nacional catolicisme feixista espanyol contra l'anarco-comunisme, amb l'ajut político-econòmic de les podrides democràcies occidentals que, òbviament, s'estimaven més el triomf d'un totalitarisme de dretes que no pas el d'un d'esquerres. Val a dir en honor a la veritat que els sublevats sapigueren aportar al seu triomf una organització, disciplina i unitat que sempre mancà al bàndol republicà.
Narcís ( aquest és l'" orgull espanyol " ! ) Fa 2 mesos
Mentre manin els mantinguts de l'estat, sia del central, sia de l'autonòmic, sia del de la diputació, sia del municipal i sia del d'empreses públiques àdhuc de massa de subvencionats per la cara . . no hi ha res a fer, ço és, massa venut a la bona vida ! PD : i d'aquests venuts, si són proveïts d'armes, si són proveïts de lleis, si són proveïts de la ignorància de la plebs . . . . . ni defensa de la veritat ni del bé ni de la raó ni del dret !