L'unionisme demòcrata ja és aquí

"Ha passat pràcticament desapercebut el moviment tectònic que ha patit l'electorat de Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya i una peça clau en el mapa del PSC"

S'ha analitzat fins al microscopi la jugada -espectacular, cal reconèixer-ho- que ha permès a Ada Colau continuar com a alcaldessa. Lògic, es tracta de Barcelona. Però la connexió Colau-Collboni-Valls no deixa de ser una acció audaç en el pissarrí de l'unionisme d'Estat, sempre implacable. En canvi ha passat pràcticament desapercebut el moviment tectònic que ha patit l'electorat de Terrassa, la tercera ciutat de Catalunya i una peça clau en el mapa del PSC, que portava ni més ni menys que quaranta anys ininterromputs governant. A Terrassa s'ha imposat, uniformement, una candidatura local, que ha guanyat tant a barris on l'únionisme arriba al vuitanta per cent com, també, a zones de la ciutat on els partits independentistes sumen un setanta per cent dels vots en d'altres eleccions. Sigui com sigui, el fet és que Jordi Ballart, l'actual alcalde, s'ha imposat nítidament a llocs on, a l'urna del costat, ha arrasat Carles Puigdemont i a indrets on aquesta mateixa urna es va omplir en favor de Josep Borrell. Vejats miracle!, que diria Anselm Turmeda.

 

La gran paradoxa és que Jordi Ballart sorgeix del mateix PSC que acaba de derrotar. El nou/vell alcalde va dimitir, el novembre de 2017 -just després de l'empresonament de molts dirigents independentistes- perquè el seu partit va donar suport a l'aplicació del 155. "El PSC ha anat perdent la "S" de socialista i la "C" de Catalunya", va dir en aquell moment. Des d'aleshores s'ha dedicat a fer campanya porta per porta, barri per barri, d'una proposta de ciutat que incorpora una base nacional senzilla, però inequívoca: "Jo no sóc independentista, però sí demòcrata i defenso que no hi hagi presó contra les idees. I això la gent dels barris, quan se'ls ho explica i no se'ls contamina, ho entén"... Prop de trenta mil vots i deu regidors.

 

 

A Ballart l'han votat prioritàriament pel projecte local; per terrassenquisme, si es vol. Però també perquè ha trobat el mínim comú múltiple nacional, que vol dir democràcia i legitimació equivalent per als dos projectes polítics. Un unionisme demòcrata vist amb simpatia per un independentisme possibilista. Com a mínim una finestra d'oportunitat política que caldrà seguir de prop.

 

 

 

 

Comentaris (6)
TSSO Fa 3 mesos
La victòria de Ballart és indiscutible, però tot sigui dit, no hi havia cap candidatura més que valgués una mica la pena.
El PSC no existeix. Fa 3 mesos
Aquí utilitzen la "C" per una qüestió de marketing electoral i veig que TOTS els mitjans de comunicació els hi feu el joc. El nom real és PSOE.
Ricard Fa 3 mesos
Jo en diria unionisme inclusiu i encara més: unionisme demòcrata, que no fa escarni ni befa de la desgràcia de l'altre, ans al contrari, hi empatitza i sap distingir-ne el tuf de venjança. Un uionisme empàtic i per a res equidistant, amb totes les connotacions negatives que pot arribar a contenir aquest adjectiu tan denostat i que hem anat comprovant, oi Iceta?. Però no ens enganyem, és tan sols un fenomen local i tot i estar convençut que molta ciutadania catalana unionista conté aque
Guillotina Fa 3 mesos
Aunque el psoe se vista de seda, psoe se queda.
Marc Fa 3 mesos
No és independentista i independentistes l'han votat... així no crec que anem enlloc. Ells no ho farien!
Fat Boy Fa 3 mesos
I aquests unionistes no fan servir Rodalies o es que ja els esta be com esta?. Perque si a ells els importa un carall perque hauria d'importar-me a mi que no ho faig servir mai?