L'independentisme, l'última inquietud

"Són les elits extractives les que, en vint-i-quatre hores, van optar per obrir la porta del règim a Ada Colau"

S'ha batejat de moltes maneres (els poderosos, l'establishment, el règim del 78, l'Ibex-35, la casta...) però, amb els matisos que es vulgui, tots aquests apel·latius venen a descriure el mateix: Un sistema polticofinancer, amb seu a Madrid, amb molt poc control democràtic i gran capacitat de control sobre la societat. Una variant local d'allò que Robinson i Acemoglu van descriure com "elits extractives", que deuen les seves plusvàlues no pas a la innovació sinó, ben al contrari, a la capacitat de controlar i manipular al seu favor unes institucions polítiques tan bloquejades i impermeables com sigui possible.

Són aquestes elits extractives les que, en vint-i-quatre hores, van optar per obrir la porta del règim a Ada Colau. Ella, com Pablo Iglesias, són l'última ona expansiva -ja convenientment esmorteïda- de l'explosió social del 15-M de 2011. Un espai polític que ha acabat satel·litzat pel PSOE i que, després de les últimes eleccions, ha passat a ser poc més que un complement opcional a les majories de l'esquerra integrada i benpensant.

 

L'operació ni tan sols és nova. El PCE i el PSUC van abandonar les aspiracions republicanes per la mateixa via, fent-se acceptables per les elits a través de la professionalització dins de les majories d'esquerres del municipalisme espanyol i català. En fi, que res. Quatre anys més d'alcaldessa i una preocupació menys. Ja només inquieta l'independentisme.

 

Comentaris