La principal lectura que s’ha fet de la investidura fallida de Pedro Sánchez és que es confirma la tendència suïcida i caïnita de l’esquerra espanyola. Una esquerra que, com la dreta, només està interessada en el sosteniment del règim del 78 i la gestió del poder del BOE. El fet de no tenir ideologia –el socialisme és pura retòrica a Espanya, com el pseudo-comunisme de Podemos-, els permet barallar-se en públic per quotes de poder i ministeris i alhora fer creure a alguns que la pugna és per imposar el seu relat ideològic. Però ni revoltes socialistes ni segones transicions.
Ara bé, més enllà de la derrota de l’esquerra com a alternativa de govern a Espanya, aquests dies s’ha constatat un altra derrota, la de l’IBEX-35 i la seva ‘operació Ciutadans’ per aconseguir un Estat pur que no hagués de ser suportat per la crossa del nacionalisme basc i català. Ciutadans havia de ser el nou partit que apuntalés una majoria del PP o del PSOE indistintament, un PNB o una antiga CiU capaç de permetre l’alternança en el poder dels dos grans en nom del mite del ‘consenso’ espanyol que ha sostingut el règim del 78 fins a avui. Però tot i l’ascens electoral del partit taronja, l’aritmètica diabòlica ha fet que Pedro Sánchez depengui de part de l’independentisme per ocupar la Moncloa.
D’aquí que Sánchez implorés l’abstenció del PP i de Cs per evitar ser investit amb el suport d’ERC, adduint la necessitat de mantenir en nom de la unitat la cultura del govern monocolor tan arrelada a Espanya des de la Transició. Al capdavall, CS, PP i el PSOE tenen per objectiu evitar la diversitat d’opinions polítiques i blindar al màxim el bé comú de la unitat de la pàtria per sobre de qualsevol consideració de tipus ideològic. Però l’IBEX ha fracassat.
