Jugada mestra...

“Si s’arriba a les eleccions amb la guerra actual, l’independentisme institucional destruirà el carrer i malmetrà el sacrifici dels presos polítics i els exiliats”

Jugada mestra, sí, però de l’Estat i els seus poders polítics, mediàtics i judicials, que sense moure pràcticament un dit han aconseguit portar l’independentisme a un precipici molt similar al del 30 de gener del 2018 amb la investidura de Carles Puigdemont, però amb la diferència que aquesta vegada, la inexistència total d’una estratègia unitària per afrontar la repressió judicial i la pressió política els ha empès a llançar-se al buit. El govern de Quim Torra està cremat i la majoria independentista al Parlament és, de facto, una minoria que regala victòries a l’enemic humiliant més de dos milions de persones gratuïtament. I per si no fos prou, la possibilitat de repetir la fórmula de coalició l’endemà de les eleccions avançades és ara per ara llunyana: la guerra interna de l’independentisme per l’hegemonia autonomista, si no demostren el contrari amb fets i no paraules, comporta deixar el futur immediat del país en mans del PSC i dels Comuns, com se sap, sense cap interès per deixar de prendre el mateix ‘cafè para todos’ de sempre.

Arribats a aquest punt, per quina raó el PSOE s’hauria de desgastar negociant una sortida política democràtica amb una Generalitat que té les hores comptades, i que d’aquí a pocs mesos pot tenir uns altres inquilins que simplement vulguin gestionar una regió més d’Espanya? L’incentiu d’una taula de negociació per a Madrid és zero. I si no han de seguir el camí plegades, per a ERC i JxCAT tampoc no té cap valor.

 

Si s’arriba a les eleccions amb la guerra actual, l’independentisme institucional prendrà mal de debò. I el que és pitjor, destruirà el carrer i malmetrà el sacrifici dels presos polítics i els exiliats, que no són entre reixes o lluny de casa perquè els qui no estaven al capdavant de l’1-O enterrin aquest patrimoni per una cadira.

 

Comentaris (6)
jg Fa 18 dies
Puigdemont no es presentarà com a candidat a la presidència de la Generalitat sinó com a candidat a president de la República, formant tàndem amb un candidat o candidata a cap de Govern o primer ministre. Son cosas de Jordi barbeta....
Pere IV Fa 19 dies
Està vist que ni Espanya pot infligir als catalans un ultratge capaç de moure els polítics nostrats a plantar-li cara, ni aquests poden rebre d'Espanya una injúria tan gran que no siguin capaços d'entomar indignament, arrossegant la Nació sencera, amb vergonya, cap el no-res. Si els catalans ho acceptem, tindrem no només els polítics, ans també el destí que mereixem.
Ramon Fa 19 dies
Hiperventilat: persona excitada, fanàtica i que tolera la corrupció estructural de la classe política burgesa catalana, i que fa l'onada plogui, nevi o faci sol sobre les ximpleries mestres del fugat de la justícia
Admetem-ho: El procés ha fracassat. Fa 19 dies
Article que descriu molt bé la situació. També preveu de forma encertada el futur. Es va perdre una oportunitat, que no es repetirà, a finals del 2017 (era un bluf però s'hagués pogut convertir en quelcom real). Com altres vegades (intents de Pau Claris i Macià) la por ens ha fet recular. Hem d'admetre que el Procés ha fracassat. Però sí que reclamaria més dignitat, puteria i fermesa a l hora de defensar els nostres interessos (cultura i economia) per part dels polítics actuals.
Espectador Fa 19 dies
Ummmm,previsions optimistes !!
Ramon Fa 19 dies
L'estratègia catalana hauria d'haver set unitària. Per descomptat (i no ho va ser mai: recordem Carod contraprogramant al costat de Montilla la consulta d'Arenys de Munt). Però a més d'unitària hauria d'haver set intel·ligent. I tot i que hagués satisfet ambdós trets, ho teníem peludíssim sobretot per causa de la colonització.