La Junta Electoral Central de Madrid (JEC) va camí de convertir-se en un nou mite del nacionalisme espanyol, una baula més en la seqüència mítica que comença a Numància, passa pels Últims de Filipines i, fins ara, arribava a l’Alcázar de Toledo, que tampoc no es rendia. Els membres de la JEC, amb dos dallonses, li han dit llegit la cartilla ni més ni menys que al Tribunal de Luxemburg dient-li, clar i castellà, que Clara Ponsatí no serà eurodiputada fins que no vagi a Madrid a jurar la Constitució. No només això, també renyen al Parlament Europeu per haver acreditat a Carles Puigdemont i Toni Comin quan són ells i només ells -segons ells- els que decideixen sobre qui és i qui no és eurodiputat.
Però els clarins i els timbals també han sonat al Tribunal Constitucional, que ha encarregat a la Fiscalia que investigui al president del Parlament per haver permès que s’aprovés una moció favorable al dret d’autodeterminació i una altra contrària a la monarquia espanyola. Una falangistada més contra les institucions catalanes amb l’objectiu de deixar sense suports el govern de Pedro Sánchez a partir d’assetjar la nova fiscal general de l’Estat. I, com deia Súper Ratón, no se’n vagin encara, que n’hi a més: el Tribunal de Comptes, pel seu compte, ha començat a reclamar 4,14 milions d’euros a Carles Puigdemont, Toni Comin, Oriol Junqueras i uns altres disset consellers i alts càrrecs de la Generalitat per suposades despeses de l’U d’Octubre. Quinze dies i començaran a embargar.
Pedro Sánchez s’ha compromès a una desjudicalització que, una de dues, o bé no pot garantir o bé deixa fer per pressionar encara més l’independentisme. En qualsevol cas, l’estratègia del diàleg continua amb el marcador a zero.
