D'Ítaca a l'Atlàntida

"Catalunya ha passat de tocar amb la punta dels dits un futur sobirà a convertir-se, ella mateixa, en una comunitat autònoma que s'enfonsa"

Amb la paciència i disciplina pròpies d'una societat oriental, aquest país ha posat la proa, estoicament, cap a la pròpia destrucció econòmica. Catalunya s'ha convertit en una zona desèrtica d'establiments tancats, negocis arruïnats i autònoms més enllà de la desesperació. Una illa rodejada de territoris amb restriccions, però econòmicament actius com l'Aragó, el País Valencià i les Illes Balears. Això, sense tenir en compte que la festa continua a Madrid, una ciutat on l'alcalde demana als ciutadans que surtin a prendre canyes i tapes pels bars i restaurants.

Catalunya, doncs, ha passat de tocar amb la punta dels dits un futur sobirà a convertir-se, ella mateixa, en una comunitat autònoma que s'enfonsa. Un país desgovernat on partits i consellers es barallen per unes engrunes autonòmiques que, suposadament, tenen assegurades a partir de les eleccions del mes de febrer. Uns buròcrates freds que tanquen i ofeguen empreses i professionals mentre diuen que ho lamenten amb llàgrimes de cocodril. ¿Què és el Procicat sinó una pantalla administrativa pensada com a escut pretesament protector del desànim del propi electorat?.

 

L'administració catalana tanca com si fos alemanya, però no proveeix ni compensa els ingressos. Decreta el toc de queda com si fos francesa, però no garanteix prestacions indefinides al món de la cultura. En definitiva, anem en direcció contrària a aquella Ítaca resplendent. Tant, que potser som l'Atlàntida que s'enfonsa.

 

Comentaris