Els articles pel seu títol els hauríeu de conèixer i aquest que esteu llegint hauria de parlar, una vegada més, de l’operació Volhov, construïda per la Guàrdia Civil en coherència amb el todo por la patria que regeix aquest cos mig militar, mig policial. Però no. Perquè la benemérita té una capacitat infinita per fer el ridícul en els seus esforços contra el Procés, sempre emparats en la impunitat que senten: poden dir el que vulguin, encara que sigui mentida, que no els passarà res. Bé, no els passarà res en cap tribunal espanyol. Una altra cosa és si cauen en les mans d’Òmnium Cultural i aquesta entitat –a la qual 180.000 persones paguen una quota mensual perquè volen– té l’atreviment de posar en evidència les mentides abocades. Però fins i tot en aquest cas, un guàrdia civil sempre està a punt per al ridícul final, per la pàtria.
Això és el que està passant en l’afer de l’agent que es va inventar, literalment, una “bandera” d’Òmnium per participar en la incriminació de Jordi Cuixart en la sedició del 20-S del 2017. Sense cap vergonya, el guàrdia civil va assegurar al Tribunal Suprem que aquell dia hi havia manifestants protestant contra un dels escorcolls amb “banderes d’Òmnium”. Amb aquesta afirmació pretenia aportar indicis que l’entitat havia organitzat la protesta. Quan se li va demanar que descrivís la suposada “bandera” va dir: “És una bandera, un tros de tela quadrada on posa Òmnium, de color verd. Porta alguna ratlla. I amb un pal”. I es va quedar tan ample. Tothom sap que el logotip d’Òmnium és de color taronja i amb quatre barres. I no existeix cap bandera.
L’entitat va decidir respondre a aquesta declaració incriminatòria i falsa difonent a les seves xarxes un vídeo irònic en què se sentia la declaració del guàrdia civil i s’hi veia els advocats de Cuixart fent-li preguntes i evidenciant que havien detectat la falsedat. L’agent no en va tenir prou d’haver fet el ridícul un cop, al Suprem, que va decidir reincidir, en un altre jutjat, i va demandar Òmnium per suposats perjudicis a la seva imatge. Vol 10.000 euros. Com és natural l’entitat es nega a pagar aquesta indemnització i Jordi Cuixart en persona anirà a declarar al jutjat per fer front a la demanda.
Faria riure si no fos tan greu. Perquè aquest és el seu mètode de treball consolidat contra l’independentisme català i aquesta només és una de les moltes falsedats que es van inocular impunement com a proves contra els líders independentistes condemnats a anys de presó. Cuixart, concretament, 9 anys. Quina gràcia.
1 
