Immoralitats de l’esquerra espanyola

“Espanya només s’aguanta unida per la força de la repressió policial i judicial, emparada per quatre dècades de post-franquisme embolcallat de Constitució”

“Són feixistes”. És la crossa de l’esquerra espanyola per eludir el debat real sobre l’assalt a les institucions de l’extrema dreta a l’Estat. És més, no només ha amagat irresponsablement el cap sota l’ala, sinó que ha utilitzat aquest ascens per culpabilitzar l’independentisme i empènyer-lo a donar suport incondicional a un executiu del PSOE i Podemos amb l’únic argument d’evitar el mal major. Dos partits, per cert, que s’han fet un fart de dir que la reivindicació del dret d’autodeterminació ha atiat el fantasma de l’extrema dreta. És a dir, que s’ha de callar i acceptar les regles del joc perquè si s’aixequen les catifes de la Transició  tothom prendrà mal. Com si la tolerància legal i política del règim del 78 amb els franquistes no hi tingués res a veure.

La irrupció de VOX i la radicalització de Cs i PP són el fruit d’una Espanya encotillada en una Constitució que prioritza la bandera abans que els drets polítics, socials, econòmics i culturals dels ciutadans que hauria de protegir. D’una Espanya a mans d’unes elits disposades a empobrir un país i una democràcia per blindar el seu poder. Per això resulta immoral que l’autoanomenada esquerra espanyola encolomi el mort a un poble que pacíficament reclama més justícia social i democràcia.

 

Com també és immoral que aquesta esquerra no sigui capaç d’admetre que els pactes de silenci de la Transició van ser una estafa a una ciutadania esperançada amb l’adveniment de la democràcia després de quatre dècades de feixisme. A la pràctica, Espanya només s’aguanta unida per la força de la repressió policial i judicial, emparada, precisament, per quatre dècades de post-franquisme embolcallat de Constitució. PSOE i Podemos encara han de demostrar que mereixen l'etiqueta d'esquerres més enllà del màrqueting. 

 

Comentaris